Editorial
Territori protegit
El Govern treballa perquè el 30% del territori del país sigui espai natural protegit. D’entrada hauria de generar una àmplia sintonia al Consell que, en última instància, hauria de validar via llei la creació d’un parc nacional
El ministre de Medi Ambient va comparèixer dimarts davant de la comissió legislativa del Consell General per presentar els eixos estratègics per a la legislatura. I una de les prioritats és la protecció de pràcticament un terç del territori pel seu valor natural a través del desenvolupament de la llei marc aprovada pel Consell General el 2019. Aquella normativa permet restringir les activitats en zones d’especial valor ecològic o paisatgístic a través de tres figures: els parcs naturals tant nacionals com comunals, les reserves naturals i els monuments naturals. Fins ara han estat els comuns d’Ordino i la Massana, en qualitat de titulars i gestors del seu territori, els que han apostat per crear els parcs naturals de Sorteny i el Comapedrosa, que globalment representen el 5,6% del total del país. S’hi suma la voluntat d’altres corporacions com, per exemple, el comú d’Encamp, que en el canvi de condicions de la concessió de Saetde ha prioritzat la conversió de la zona de Pessons en parc natural. La zona protegida per excel·lència, no obstant això, és la vall del Madriu-Perafita-Claror, amb terrenys de les parròquies d’Encamp, Andorra la Vella, Sant Julià i Escaldes, i que suposa un 10% de la superfície total del país. El valor paisatgístic i l’empremta humana a la vall al llarg del temps són els elements que van dur la Unesco a incloure-la dins la llista de patrimoni cultural. S’hi suma també el reconeixement de la totalitat de la parròquia d’Ordino com a reserva de la biosfera, una etiqueta que aspira a obtenir tot el país. La compareixença va tornar a posar sobre la taula de la voluntat comuna de les forces parlamentàries per multiplicar en tres anys les zones protegides, una sintonia essencial atès que cal la predisposició de les administracions locals. L’inventari en què treballa el Govern no tan sols hauria de permetre la creació del primer parc nacional, pas que requereix una llei específica, sinó que hauria de proporcionar als comuns una llista dels espais d’interès més localitzats perquè puguin iniciar els passos per garantir-ne la protecció.