Familiars de malalts de càncer

Com que la teva dona està en tractament per càncer, has d’agafar molts dies per acompanyar-la i l’empresa no és el lloc per a una persona amb aquesta situació personal”. Aquest és un cas real d’acomiadament a Espanya, que després va ser corregit per la justícia. A Andorra, en l’actualitat, no hi ha mecanismes d’ajuda directa a persones que es veuen obligades a atendre a familiars que pateixen aquesta greu malaltia, sovint fills que necessiten un tractament o un ingrés a fora d’Andorra i que, per tant, requereixen l’atenció constant dels pares. El Govern estudia donar prestacions a persones que deixen la feina per fer-se càrrec d’un parent, segons va explicar al Consell General la ministra d’Afers Socials, Trini Marín, que està estudiant la possibilitat de crear una prestació per a les persones cuidadores no professionals, com ara un familiar o una persona que deixi la feina per cuidar un parent o algú proper amb discapacitat, o que es trobi en situació de dependència. La prestació beneficiarà les persones que no poden dedicar-se a una feina i s’impliquen en la cura d’un familiar amb discapacitat o dels avis. També va anunciar la possibilitat de donar la baixa laboral a pares i mares que tinguin un fill menor d’edat amb alguna malaltia o estat mèdic greu i que requereixin desplaçaments a l’estranger per fer-ne el tractament, com ara el càncer, amb una baixa pagada pel mateix ministeri i no per la CASS. La situació actual no és gens bona. No és compatible acompanyar un familiar en el seu tractament contra el càncer amb la vida laboral, sigui com a assalariat o autònom, i en alguns casos hi ha persones que es veuen obligades a tancar –encara que sigui temporalment– el seu petit negoci perquè s’han de desplaçar a Barcelona, en la majoria dels casos. El Govern s’hi ha de mostrar molt sensible i establir unes prioritats. Segurament hi ha moltes despeses amb diners públics que poden passar a un segon terme per fer realitat aquest suport tan necessari. La societat serà bastant més justa.