Editorial

Una cadena d'abusos

La forma de treballar de l’empresa que porta obrers desplaçats des del Perú és un niu de conflictes permanent i demostra que no s’ha actuat amb prou contundència per acabar amb un problema que no té final.

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Comença a ser un tema repetitiu que fins i tot pot arribar a cansar la població menys sensible. Però alhora continua sent actualitat, perquè es tracta d’un conflicte permanent en el qual sembla que les autoritats no tinguin prou fermesa per detectar el problema –se sap perfectament d’on prové– i posar-hi solucions. Es tracta de la situació dels treballadors del Perú que venen a Andorra amb unes promeses que després no es compleixen i que, des de la impotència i un grau d’inferioritat absolut, han de complir les exigències per no trobar-se al carrer i amb un bitllet de tornada. Aquesta gent arriba amb la intenció de fer calaix i oferir més prosperitat a les famílies, però l’empresa que els contracta té com a únic objectiu engreixar els beneficis, cosa perfectament legítima si es fa d’acord amb les normes del país i sense els clars abusos que pateixen aquests obrers, tant per les condicions laborals com fora de la feina. L’única veu autoritzada que s’ha sentit amb contundència ha estat la de la ministra d’Economia i Treball, Conxita Marsol, que va afirmar que empreses com aquestes no haurien de continuar la seva activitat a Andorra per la forma d’actuar, que no és digne d’un país com el nostre. Està clar que és així i de proves n’hi ha moltes, però de moment només ha transcendit una multa econòmica que se suposa que a l’empresa li compensa si, actuant com ho fa, en pot treure més rèdit. És evident que no n’hi ha prou i que el Govern i els ministeris competents hi han d’actuar. Que falti mà d’obra no és una justificació, a més que la filosofia del tot s’hi val va en contra del mateix sector, de la majoria d’empreses que tracten el personal d’acord amb el que marca la llei. Que la policia intensifiqui el control a la frontera per detectar obrers que haurien de tenir la residència a Andorra és un altre exemple de com s’eviten els compromisos legals augmentant la precarietat i amb l’únic objectiu de rebaixar costos. Ja fa massa temps que dura i de moment les tan repetides accions no estan donant resultat. Potser és que són insuficients?

tracking