L'efecte del clam ciutadà

Una concentració nascuda a les xarxes socials, promoguda per un col·lectiu (Denunciand) que ningú no sap del cert qui integra, ha suposat el major toc d’atenció sobre la greu problemàtica de l’habitatge que travessa el país. Ni tan sols els ciutadans anònims que van agafar les regnes per demanar els permisos administratius i fer realitat la mobilització s’esperaven la resposta de la població. Un miler de persones van acudir a la crida i van desbordar la plaça de la Rotonda convertint la concentració inicial en la manifestació més multitudinària de les que es recorden. Un clam que va obligar el Govern a reaccionar amb una reunió d’urgència en un dia festiu a la qual també va convocar els representants dels grups parlamentaris que li donen suport. Malgrat defensar les mesures endegades per fer front al problema i tranquil·litzar els llogaters recordant-los que la nova llei a tràmit parlamentari els protegeix perquè fixa almenys un any més de pròrroga –la durada de les pròrrogues varia en funció de l’any de contracte–, el cap de Govern es va obrir a revisar-la i especialment en allò que concerneix els augments de les mensualitats. Perquè malgrat que la pròrroga es manté, el text permet augments superiors a l’IPC. I la darrera actualització ja el situa a l’entorn del 6%. Una pujada notable per a moltes butxaques en un moment que la inflació està afectant el poder adquisitiu. Però Espot també va fer una crida a teixir consensos, anunciant que convocarà l’oposició amb la intenció de cercar mesures conjuntes per a una problemàtica que la manifestació ha deixat més que clar que neguiteja una gran majoria de ciutadans. El rebuig que ha generat la filosofia de la nova llei i la proximitat d’unes eleccions, malgrat que siguin comunals, no semblen posar fàcils els acords. Però respostes se n’han de donar. No és només el neguit dels inquilins a les pujades dels arrendaments. És que els preus actuals dels pocs pisos disponibles són inassumibles per a bona part dels treballadors i per als joves que es volen emancipar. El carrer ha parlat alt i clar.