Editorial
Urgències
El ministeri de Salut i la direcció de l’hospital han començat a posar fil a l’agulla per evitar que amb l’arribada de l’hivern, de les malalties respiratòries i de l’increment dels traumatismes el servei d’urgències es col·lapsi
El servei d’urgències de l’hospital ha experimentat en els darrers anys un boom en el nombre de pacients que l’ha dut a tocar de la saturació en èpoques punta. El fenomen, molt corrent als centres del nostre entorn, té causes molt variades, entre les quals es troben l’envelliment de la població i la cronicitat de les malalties, un ús indiscriminat de les urgències i el col·lapse estacional per les epidèmies. L’estacionalitat en el nostre cas es veu agreujada per una altra variable, com és que les puntes de les malalties respiratòries coincideixen amb l’arribada del turisme de neu i l’increment de les lesions d’esquí. Aquesta saturació es deriva en l’allargament del temps d’espera i l’increment de la pressió assistencial, que, inevitablement, comporten un empitjorament dels resultats clínics. Les autoritats sanitàries han fet crides reiterades per conscienciar la població sobre la necessitat de racionalitzar l’ús d’urgències i de restringir-lo a aquelles patologies que realment ho requereixen, amb un èxit relatiu. La posada en marxa de la derivació inversa, un mecanisme que va rebre dimecres el vistiplau del consell de ministres, ha de significar un nou pas en aquesta direcció. Aquest nou circuit es posarà en marxa el pròxim 14 de novembre i permetrà que els pacients que el triatge d’urgències determini com de baix nivell d’urgència i baixa complexitat es puguin derivar al seu metge referent o un altre metge de família per ser atesos en un màxim de 48 hores. Salut espera un impacte important de la mesura, que podria reduir un 25% els usuaris del servei d’urgències; és a dir, serien 10.000 pacients que anualment deixarien de fer ús d’un servei ja de per si molt tensionat per passar a les consultes d’atenció primària. El nou sistema no només ha de descongestionar la sala d’espera, sinó que hauria de ser dissuasiu per a aquells que, sense una patologia que ho justifiqui, fan cap a urgències per si de cas. El nou circuit, no obstant, ha de ser objecte de monitoratge en els primers mesos per garantir que la qualitat assistencial no se’n ressent.