Editorial
Mans esteses
El Govern ha descartat la via unilateral en el tema de l’habitatge després de la manifestació de fa una setmana. El diàleg amb l’oposició ha de permetre modular la llei de descongelació progressiva dels arrendaments
El Govern i els grups parlamentaris van trobar-se ahir a la tarda per començar a debatre la situació del mercat de l’habitatge. Van expressar les respectives posicions sobre les mesures per fer front a una crisi de greu impacte social, que està dificultant l’accés de moltes famílies a un bé de primera necessitat i que ha esdevingut una important barrera a l’hora de fer arribar treballadors estrangers. Les trobades, després que l’actuació unilateral del Govern, estan marcades per la urgència. A menys de dos mesos per a la finalització de l’any, és necessària una nova llei que marqui com a mínim els mecanismes de pròrroga dels contractes que caduquin i els percentatges d’increment a aplicar. Entre la presentació de la nova línia d’actuació governamental, que apostava per l’inici de la descongelació del mercat, i l’actual taula de diàleg només hi ha hagut un fet diferencial: la manifestació més multitudinària contra el Govern. La majoria va perdre el pols del carrer la legislatura passada, actuant reactivament en aquest dossier. La victòria electoral amb majoria absoluta encara va reduir-li més la visió sobre l’impacte d’una situació que intensifica la desigualtat, una pèrdua de perspectiva que li ha impedit percebre el malestar d’àmplies capes de la societat. El miler de manifestants que van sortir al carrer no representen el gros de la població, però en un país poc avesat a la protesta pública són una veu que cal tenir en compte. Així ho ha acabat percebent el Govern de Demòcrates, amb un gir que hauria d’anar més enllà de les eleccions comunals per allargar-se tota la legislatura, perquè són molts els dossiers que exigeixen diàleg, concertació i compromisos més enllà d’una legislatura com la reforma de les pensions, el model de creixement o la reforma de la sanitat, tots ells de suficient envergadura per propiciar un diàleg obert. Ja que en el dossier de la UE no ha estat possible ampliar el front –tot i que en aquest cas cal buscar les responsabilitats en altres llocs–, com a mínim que la comunicació sigui franca en l’habitatge.