Editorial
Retocar la llei al cap d'un any
Ni les lleis han de ser eternes ni les institucions han de renunciar a corregir els seus errors, però potser a l’hora de produir i aprovar normatives hauríem de ser més selectius i rigorosos per no haver de duplicar la feina
El Consell General va tenir la legislatura passada, tot i la covid, una producció inusual. Com va comptabilitzar la síndica general, Roser Suñé, en tancar el mandat van aprovar-s’hi un centenar de textos legals. Alguns dels quals, precisament, derivats de la pandèmia, i per tant necessaris i urgents, però d’altres eren perfectament prescindibles. Compatibilitzar quantitat i qualitat no sempre és fàcil, especialment per a un legislatiu petit amb recursos tècnics i jurídics limitats. La complexitat s’agreuja quan la iniciativa legislativa per a la regulació d’àrees molt tècniques i específiques es fa a través dels grups parlamentaris. I aquesta tècnica es va usar i se’n va abusar la legislatura passada per la voluntat de donar visibilitat a la tasca dels consellers generals de la majoria. Una de les lleis que es van tramitar a través de la proposició va ser la de seguretat privada, que va ser aprovada per la cambra el 31 de març de l’any passat, i tornarà al legislatiu a través d’un projecte de llei aprovat ahir pel consell de ministres. Les empreses tenien un any per adaptar-se al contingut de la nova normativa, un període que ha estat suficient perquè el mateix sector hagi reclamat al ministeri de Justícia i Interior, encapçalat per Ester Molné, el canvi per flexibilitzar les contractacions a través de la regulació del vigilant provisional, amb funcions bàsiques i limitades. Aquesta figura garanteix la incorporació immediata i poden compatibilitzar la feina i la formació preliminar fins a la convocatòria de les proves oficials següents per a l’obtenció de l’autorització definitiva. Es tracta d’una mesura per poder facilitar a les empreses la cobertura de places en un moment de dificultats per obtenir mà d’obra. La flexibilització també afecta el català, eliminant el requisit d’haver d’acreditar un nivell mínim per substituir-lo per una formació, un nou pas de l’executiu, en línia amb el projecte de llei de la llengua oficial, a tràmit parlamentari, per minar els drets lingüístics dels catalanoparlants i més en un sector tan bàsic com és el de la seguretat privada.