Editorial
Mobilitzacions al carrer
La històrica manifestació del 31 d’octubre, que va aplegar un miler de persones per protestar per la situació de l’habitatge, tindrà una segona part el proper 8 de desembre. El Govern ha d’estar atent i actuar en conseqüència
Andorra, històricament, no ha estat un país abocat a les mobilitzacions socials. Un fet que sembla haver canviat en els darrers temps tot i que les manifestacions no solen ser multitudinàries ni acabar en aldarulls de cap tipus com passa en els països del nostre entorn al final de les grans mobilitzacions. La manifestació del passat 31 d’octubre per protestar en contra dels alts preus dels lloguers de l’habitatge que es paguen actualment va agafar amb el peu canviat el Govern perquè a diferència de mobilitzacions anteriors, la participació va ser massiva –va reunir un miler de persones, un fet que no passava des de feia molts anys– i va provocar la reacció de l’executiu disposat a revisar els increments que la llei recentment entrada a tràmit parlamentari aplica als contractes el 2024. La recentment creada Coordinadora per l’Habitatge Digne a Andorra, que sembla que agafarà el relleu de DenunciAND, la plataforma que va convocar la concentració del 31 d’octubre, ja ha anunciat noves mobilitzacions. Sortiran al carrer el 8 de desembre, un divendres en ple pont de la Puríssima, per, diuen, “reivindicar un habitatge digne”. Asseguren que les mesures que va anunciar el Govern després de la protesta de la nit de Tots Sants són “insuficients” i alerten que cal “continuar la pressió al carrer”. La Coordinadora per l’Habitatge Digne té la voluntat de fer una concentració “central” i “massiva” i, alhora, fer més accions abans de la protesta. I és per això que també ha convocat la ciutadania andorrana a una concentració el dijous 16 de novembre al Consell General, dia que hi ha convocat el debat sobre l’habitatge al Parlament. Als polítics, sempre que es faci d’una manera pacífica, no els ha de fer por que la gent surti als carrers a reivindicar allò que considera que s’està fent malament. Han de prendre nota i si consideren que s’ha de rectificar alguna de les seves polítiques, cal fer-ho. No per la pressió del carrer sinó perquè arribin a la conclusió que allò que volen adoptar pot ser negatiu per a la majoria de la població.