Editorial
Una taxa de natalitat pobra
Les dades de l’Observatori de la Infància situen Andorra a la cua de països segons la taxa de natalitat, una xifra desencoratjadora perquè és sinònim de pobresa i d’un problema que en el futur patirà la societat.
La taxa de natalitat a Andorra és una de les més baixes d’Europa i se situa en 6,2% per cada mil habitants. A Espanya, que ja està molt per sota de la mitjana europea, és de 6,90 i a França, de 10,6. La ràpida caiguda de la taxa de natalitat distorsiona la piràmide de població i deixa menys persones en edat de treballar que no jubilats (un fenomen anomenat “taxa de dependència”). Això pot causar problemes amb els pagaments de pensions i la prestació d’atenció mèdica, i als problemes socials se n’hi afegeixen d’econòmics, per la falta de persones per treballar. Andorra es caracteritza per ser un país amb un elevat nombre d’immigrants, perquè amb la població autòctona no n’hi ha prou per satisfer la demana de les empreses. Criar un fill és cada cop més car i els experts adverteixen que l’economia del país pot caure dràsticament si continua baixant la població. Actualment, el naixement d’un fill és la segona causa d’empobriment a Itàlia, només darrere de la pèrdua de la feina. Això passa perquè un fill entre 0 i 18 anys costa 172.000 euros de mitjana, entre 600 i 720 euros cada mes, una xifra que s’assimila a la d’Andorra. La decisió de tenir un fill, cap o més, correspon a la parella, però en l’entorn hi ha molts condicionants que influeixen en la decisió final, que sovint no es correspon amb el desig real. En les situacions més habituals, cal que els dos membres de la parella treballin i, amb un sou normal, han d’acceptar a sacrificar alguns capricis per garantir l’economia domèstica. L’altra qüestió, la conciliació de la vida familiar i laboral, és una quimera, i mentre en altres països s’avança en matèria d’horaris laborals o de teletreball, a Andorra seguim en la mateixa situació que abans de la pandèmia. Tenir un fill és una decisió personal. N’hi ha que rebutgen sacrificar-hi la vida i opten per no tenir fills, altres voldrien tenir-ne, però valoren les dificultats i no en tenen. Una família amb tres fills ja és vist com quelcom estrany, però cal ser conscients que sense relleu generacional el futur de tots serà molt més complicat.