Editorial
La falsa màrtir
La gira de Vanessa Mendoza va fer parada ahir al Parlament català. L’activista, devorada pel personatge, va apel·lar sense cap rubor a la concentració de les feministes catalanes davant la Batllia i al boicot contra Perfumeries Júlia
Vanessa Mendoza s’ha sortit amb la seva fent, però, un flac favor a la causa que diu que defensa. S’ha convertit en un referent de la lluita a favor dels drets de les dones a tot arreu menys a casa seva. Ahir tres partits catalans –ERC, la CUP i els Comuns– la declaraven màrtir en una roda de premsa esperpèntica al Parlament on l’activista, la nostra Joana d’Arc particular, va titllar la vista del seu cas com “un judici contra les dones, contra el feminisme i contra la llibertat d’expressió”, va assegurar que Andorra “està a favor de la violació” i va fer una crida al boicot de les Perfumeries Júlia per la seva relació amb Xavier Espot. A Andorra els col·lectius de defensa de la igualtat i a favor de l’avortament reneguen obertament de les seves formes i, sobretot, de l’estratègia d’emprar en la seva reivindicació mitges veritats o fins i tot mentides. La lluita a favor de l’avortament és tan legítima i la comunitat internacional hi és tan sensible –la immensa majoria de països en reconeixen el dret– que no cal manipular la realitat ni presentar Andorra com un estat repressor de les dones i totalitari. El discurs victimista de la líder de Stop Violències, una entitat que no se sap quants socis té ni a qui representa, no la converteix en víctima per molt que ONG o polítics de nombrosos països hagin comprat el relat sense contrastar-lo, una falta de rigor que els deixa en molt mal lloc. Mendoza no serà jutjada per defensar els drets de les dones. Serà processada per afirmar, per exemple, que el Govern “obliga a donar en adopció els fills de les noies que no es poden pagar l’avortament” o que retira “els nens nounats de dones que estan en una situació precària, empobrides pel país i institucionalitzades”, unes acusacions que la justícia haurà de dirimir si són delictives. En l’ascens de Mendoza el Govern també ha tingut el seu paper. Primer, per acció, sobredimensionant el cas posant-lo teatralment en mans de la Fiscalia, i, després, per omissió, renunciant a rebatre en mitjans i fòrums les mentides que dissemina i que malmeten el bon nom del país.