Editorial
Alta responsabilitat
L’Església ha iniciat els canvis al bisbat d’Urgell. El nomenament d’Ibáñez com a representant del Copríncep és l’avantsala d’un dels canvis més transcendents dels darrers anys a la institució amb el pròxim relleu de Joan-Enric Vives
Temps de canvis a la representació del Copríncep episcopal. Eduard Ibáñez Pulido ha estat nomenat representant personal del Copríncep episcopal en substitució de Josep Maria Mauri Prior, que continuarà com a vicari general de la diòcesi d’Urgell i director del Museu Diocesà. Aquest ha estat un relleu tranquil marcat per la convivència de tots dos en un càrrec molt específic de l’entramat institucional andorrà. Mauri, que ja va assumir la responsabilitat a una edat avançada (71 anys), deixa un càrrec que ha desenvolupat en unes circumstàncies ben particulars. Si en el primer tram va haver de fer front a la llarga ombra del seu antecessor, Nemesi Marqués, que durant quatre dècades, fos com a secretari de la delegació permanent, delegat permanent o representant personals, va ser la veu del Copríncep davant les autoritats andorranes, els darrers anys les demandes de legalització de l’avortament han posat la institució a l’ull de l’huracà. Mauri s’ha guanyat el reconeixement del Papa Francesc, que el va distingir amb el títol de capellà de Sa Santedat, que porta annex el tractament de monsenyor. Durant un any i mig Ibáñez s’ha familiaritzat amb el funcionament i les subtileses de la Mitra. El seu perfil és molt diferent al del seu antecessor. En primer lloc, perquè és un home proper a l’Església, però no és eclesiàstic, i en segon lloc, perquè hi accedeix molt més jove. Des del seu lloc li pertocarà viure des de primera fila i acompanyar un canvi tan transcendent com el que es viurà al bisbat amb el nomenament d’un bisbe coadjutor i el relleu posterior de Joan-Enric Vives, Copríncep des del 2003 i que el juliol vinent complirà els preceptius 75 anys. I la successió es produirà, ben segur, amb el debat sobre la legalització de la interrupció de l’embaràs encara present, un debat que tensiona les costures de l’Estat i que incomoda no tan sols el bisbat, sinó també el Vaticà i el mateix Elisi. En aquest context, Ibáñez haurà d’exhibir mà esquerra, empatia, assertivitat, coneixement del dret i de la història de la institució.