Editorial
Més Cirque
No hi havia gaires dubtes que el juliol vinent tornaríem a tenir Cirque du Soleil a Andorra. L’espectacle s’ha convertit en un dels clàssics del juliol andorrà sense que, de moment, haguem sabut trobar una alternativa tan única
El primer Govern Martí va haver de sentir-ne de tots els colors quan va acordar amb el Cirque du Soleil la realització d’un espectacle anual i exclusiu a Andorra amb finançament públic. Apostava per un model basat en grans esdeveniments amb capacitat d’atreure visitants i de completar l’oferta turística en un mes com el juliol que vivia caigudes continuades de visitants i pernoctacions. I per aconseguir-ho va apostar per una coneguda marca internacional, una empresa canadenca després adquirida per capital xinès, que havia renovat amb èxit el concepte del circ tradicional amb espectacles de gran format en què la qualitat dels artistes es combina amb una posada en escena, una il·luminació i una banda sonora molt treballades. Les crítiques furibundes inicialment, fins i tot provinents del sector hoteler, s’han anat apaivagant amb el pas del temps, en què el concepte també ha evolucionat, passant de la gratuïtat de la major part de l’aforament a la comercialització de totes les localitats. La situació ara és la contrària. L’hoteleria s’ha convertit en ferma defensora, conscient de l’impacte sobre el compte de resultats del mes de juliol. Fins i tot, forces crítiques al projecte com Liberals en van esdevenir en arribar a l’executiu fermes defensores. No obstant això, la suma del Cirque du Soleil i Andorra es troba molt madura, fins al punt que cada procés d’ampliació del contracte és objecte de debat intern al ministeri i a Andorra Turisme. El relleu de la companyia del Quebec exigeix disposar d’alternatives, d’altres opcions o estratègies amb capacitat de projectar el país, ja sigui quantitativament o qualitativa. I el ministeri de Turisme no té cap projecte tan disruptiu i diferenciador. Perquè si d’altres propostes com festivals o fòrums gastronòmics, apostes recurrents en moltes ciutats, enriqueixen puntualment l’oferta de país, cap té la capacitat de tracció que ha demostrat el Cirque. I aquí és on han de perseverar els responsables de la política turística en la recerca d’un o diversos projectes que ens posicionin com a destinació única.