Editorial

Una prioritat política

El ministre de Relacions Institucionals va comparèixer davant el Consell apel·lant al paper central del legislatiu i fent una crida a la col·laboració i el diàleg en afers tan transcendents com l’avortament o el model de creixement

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El ministre d’Afers Institucionals, Ladislau Baró, va comparèixer ahir davant la comissió parlamentària per compartir amb el Consell les grans línies d’una cartera que tot i haver tingut algun precedent en d’altres legislatures, té en aquesta especials connotacions. La més evident és la voluntat de visibilitzar la prioritat que atorga el Govern a les relacions institucionals, donant-los rang ministerial i la màxima dimensió política. La segona ha estat la designació per liderar-la de Ladislau Baró, polític de llarga trajectòria centrada al legislatiu i un dels pares de la Constitució, que ha acceptat després de quatre anys el retorn a la primera línia política precisament pel repte que es deriva de l’encàrrec de Xavier Espot. La compareixença pública a demanda del mateix ministre va demostrar l’encert que han significat les dues decisions. Ladislau Baró va marcar com a prioritaris els ponts de diàleg i la col·laboració amb dues institucions primordials, com són els coprínceps i els comuns. De l’amplitud de qüestions que abracen les relacions amb els caps d’Estat i els poders locals, dues destaquen per la seva transcendència: la pervivència del model institucional que emana de la Constitució i el model de creixement. El ministre va parlar amb una claredat inèdita sense renunciar a la ponderació que exigeix el dossier de la interrupció voluntària de l’embaràs, de la sensibilitat creixent de la societat andorrana i també del Copríncep francès respecte d’aquesta qüestió, però també de l’evolució de la posició vaticana i, per tant, del Copríncep episcopal. Baró hi veu un camí obert, però “estret”, avalat també per l’informe encarregat pel Govern al jurista Federico de Montalvo, per intentar com a mínim aquesta legislatura un canvi legislatiu que comporti l’exempció de responsabilitat penal de les dones que avortin. Seria un pas endavant significatiu que, encara lluny de la legalització de la interrupció voluntària de l’embaràs i de ser una solució definitiva, deixaria de criminalitzar les dones i rebaixaria la pressió interna i externa.

tracking