Editorial
Concertació necessària
Patronal i sindicats tenen una setmana per pactar els increments salarials del 2024, set dies per arribar a un acord partint de dues posicions molt allunyades. La concertació serviria per reivindicar la negociació col·lectiva
El diàleg social es troba davant un repte majúscul. El Consell Econòmic i Social (CES) s’ha donat fins divendres 22 de desembre per arribar a un acord que eviti que el Govern i el Consell hagin d’adoptar la decisió final sobre la pujada de salaris del 2024. Les posicions de la Confederació Empresarial i de la Unió Sindical estan, però, molt allunyades i tenen com a escull la tretzena paga, una condició sine qua non dels representants dels treballadors, però que la patronal rebutja taxativament. Les dues parts estarien d’acord amb un escalat que aniria des de l’IPC+1,5% en el cas del salari mínim fins a no tocar els sous superiors a la mitjana. L’entesa té, però, poc de transcendent respecte a la instauració d’una paga extraordinària que representaria automàticament un increment lineal del 8,3% del salari anual. La pujada de sous és imprescindible, però si les dues parts no fan un esforç de flexibilització de posicions, la paraula final la tindrà el Govern, que ja va haver d’impulsar via llei els increments salarials d’aquest exercici, que no van acabar agradant ningú. Els primers intents seriosos de concertació social han coincidit amb una conjuntura complexa. La recuperació postcovid i el bon comportament del turisme han tingut un impacte positiu en els comptes d’explotació de les empreses. En paral·lel, l’encariment del nivell de vida, del preu de l’habitatge i la millora gradual de les condicions salarials a Espanya –on ja hi ha sobre la taula una proposta de reducció de la jornada laboral– han convertit en cada cop menys competitives les condicions ofertes a Andorra, fins al punt que el Govern ha ampliat la contractació d’extracomunitaris, que s’han incorporat massivament al sector serveis. El tradicional desequilibri entre patronal i sindicats a la negociació s’ha vist aquesta vegada modulat per les darreres i insòlites manifestacions contra la política d’habitatge. El que han de tenir clar, però, les dues parts és que un acord de mínims sempre és millor a una imposició final de la majoria de Govern i reforçaria l’aposta pel CES.