Editorial
Desconnexió
Ni els partits més tradicionals ni les forces emergents estan aconseguint pal·liar o reduir el fenomen de l’abstenció, que no para d’augmentar. La distància entre les propostes dels candidats i la ciutadania cada cop és més preocupant
Els resultats de les eleccions comunals, amb el gir en parròquies clau com Andorra la Vella o Sant Julià, han deixat en un segon pla el descens de la participació. No és un fenomen nou, sinó que respon a la desafecció política que lluny de frenar-se creix de manera preocupant. Lluny queden les eleccions amb abstenció mínima que ens convertien en un país de referència des de la perspectiva de la mobilització electoral. La capacitat de convocatòria de les generals era superior, però, tot i això, les ràtios de les locals fregaven de mitjana el 80%. Només ens hem de remuntar a les comunals del 2003, fa vint anys, per comprovar com el 78,1% dels electors convocats acudien a les urnes. Des de llavors s’ha produït un descens sostingut que ens ha portat fins al 54,7% de diumenge passat. Si a les comunals d’Andorra la Vella de fa quatre anys més de la meitat dels votants es van quedar a casa (51,1%), en aquestes s’ha ampliat fins al 53%. A més, una part molt significativa dels electors que han exercit el seu dret a vot ho han fet a través del dipòsit judicial, sense trepitjar el comú. Tornant al cas més extrem de la capital, de cada 100 electors, 53 no s’han pres la molèstia de votar, 22 ho han fet a la Batllia i només 25 han anat al comú. És a dir, el vot judicial, si no s’inverteix la tendència, va camí de convertir-se en la via preferida. L’augment del cens electoral és un dels factors que permeten explicar l’abstenció creixent, però n’hi ha molts altres i enllacen amb la resistència de molts immigrants a naturalitzar-se després de vint anys de residència. La desafecció i la distància entre polítics i ciutadania o el poc contrast d’idees i projectes són raons que poden explicar un fenomen que, tot i algun repunt puntual com a les generals del 2019, sembla lluny d’aturar-se, especialment amb campanyes planes, llargues i anodines com la que acabem de viure. És important que els partits i formacions facin balanç i valorin els resultats obtinguts, però encara ho és més que analitzin per què estan tan desconnectats dels ciutadans.