Editorial
Integració i ascensor social
La població andorrana percep la immigració com un fenomen positiu que ha contribuït al creixement del país, defensa el model amb què s’ha gestionat i accepta la diversitat com un valor enriquidor de la societat
Com es percep la immigració en un dels països europeus on l’arribada i establiment d’estrangers ha estat més notable multiplicant per deu la població en sis dècades? Aquest és el repte de l’Observatori social i de la igualtat d’Andorra, a càrrec del grup de recerca sociològica de l’AR+I. L’estudi analitza la percepció global de la immigració i en particular sobre cadascun dels col·lectius que componen la societat andorrana. Els resultats de l’enquesta reflecteixen de manera massiva l’opinió favorable de la població al voltant d’un fenomen que permet explicar el creixement demogràfic i econòmic del país i sobre la política migratòria aplicada pels diferents governs. Els immigrants tampoc són percebuts com una amenaça per als treballadors del país i tampoc no provoquen baixada dels salaris. Es reivindica el reagrupament familiar i la igualtat d’oportunitats i, el que encara és més sorprenent, hi ha un corrent d’opinió favorable a facilitar l’obtenció de la nacionalitat, fins i tot entre andorrans, tot i que amb un a diferència de només un punt percentual, i que els residents puguin votar a les eleccions comunals (77,8%) i fins i tot a les generals (56,3%). L’estudi aporta alhora molts elements sobre els estereotips associats a cada comunitat, les relacions entre elles, la integració sociocultural, la percepció sobre la llengua oficial o com se senten d’integrats. De l’estudi es desprèn una societat oberta i diversa, que percep la multiculturalitat com un valor i que reivindica el paper dels immigrants en l’Andorra actual. Conclou, no obstant això, i des d’aquesta tribuna hi coincidiríem plenament, la necessitat de reforçar la interrelació entre tots els habitants i l’ascensor social, base de l’èxit del nostre model de cohesió. I el que és més important i complex, assumir la interculturalitat com un signe d’identitat, sense renunciar als trets tradicionals i afavorint amb elements transversals i comuns tota la població, com el coneixement del català. Un repte que ha marcat el present i que marcarà el futur del nostre país.