L'ús de l'impost

El destí dels diners obtinguts amb la taxa turística ha estat protagonista destacat de les informacions dels darrers dies. L’esmena presentada per Concòrdia al projecte de llei del pressupost advoca perquè la recaptació, en lloc d’integrar-se a la partida d’Andorra Turisme, vagi destinada a polítiques d’habitatge i de suport al sector agrícola i ramader. Aquesta proposta ha estat deslegitimada pel ministre del ram, Jordi Torres, posant en relleu que com a impost finalista, els diners només poden anar destinats a turisme. La primera força de l’oposició, per la seva banda, ha argumentat que aquesta esmena va acompanyada d’una altra que, en cas d’aprovar-se, ampliaria els projectes i activitats que es podrien beneficiar de la taxa. Més enllà d’aquest debat jurídic, l’argumentari de Concòrdia converteix aquesta proposta en una de les més polítiques que s’han posat sobre la taula des de l’inici de la legislatura, perquè planteja un canvi de prioritats. La formació encapçalada al Consell per Cerni Escalé, que ha sortit molt reforçada d’aquestes eleccions generals, planteja un debat més de fons que no s’hauria de quedar només en la superfície tècnica. Aposta per reduir de manera important els diners destinats a Turisme com una primera mesura orientada a un nou model “sostenible, equilibrat i respectuós amb l’entorn”. Aquest és un debat germà del del creixement i, tot i que no se’n parla sovint, és transcendent. El creixement experimentat pel sector des de la covid, amb més visitants, però també amb augment de la despesa mitjana, ha estat fonamental per superar la crisi, però les forces polítiques no poden continuar obviant-lo perquè condicionarà el desenvolupament dels pròxims anys. La partida pressupostària més generosa o escarransida no condiciona per si sola el model, però la discussió de l’esmena sí que pot servir per a un primer que no últim debat sobre quin model turístic volem i com podem arribar-hi, una discussió bastant més útil que no pas si l’impost pot o no pot destinar-se a habitatge.