Editorial
Comptar amb l'oposició
Els nous consells de comú juren avui. Amb equips de Govern majoritàriament continuistes però amb moltes cares noves, les coalicions guanyadores tenen el repte de fer participar l’oposició més enllà del trist paper que la llei li atorga
El dia de Sants Innocents, com marca la tradició, es constitueixen els nous consells de comú i s’escullen els diferents càrrecs de la corporació per als quatre anys vinents. El sistema electoral majoritari deixa escàs, per no dir nul, marge a la sorpresa. Les forces que concorren a les eleccions ja determinen en el moment de tancar les llistes qui serà la dupla que comandarà el comú en cas de victòria i les àmplies majories –la llei electoral garanteix als guanyadors com a mínim tres quarts dels llocs– no permeten girs de darrera hora. L’escassa presència de les candidatures opositores a causa d’un mecanisme que sobrerepresenta el vencedor per garantir l’estabilitat, trasllada als equips de govern la responsabilitat d’articular mecanismes per assegurar que els dos o tres consellers de la minoria no passen un mandat com a mers convidats de pedra. Publicàvem en l’edició d’ahir del Diari que només un terç dels càrrecs comunals repeteixen. I això no només és fruit del canvi polític a les parròquies de Sant Julià o Andorra la Vella, –on repeteixen quatre i tres electes– sinó que entre els equips de continuïtat també hi ha hagut una renovació de noms i perfils. Conèixer els procediments, la normativa i els protocols exigirà uns mesos d’adaptació als consellers de l’oposició però també als de la majoria. Si bé les complexes coalicions en moltes parròquies –Andorra la Vella i Escaldes-Engordany en són bons exemples– faran necessaris esforços de concertació necessaris, la mà estesa s’hauria de fer extensiva a la totalitat del consell de comú. La legislatura, amb la revisió de la pràctica totalitat dels plans d’urbanisme, requereix acords amplis, més enllà de la junta de Govern, per assegurar la sostenibilitat de les parròquies a partir dels estudis de càrrega i de creixement poblacional. La veu de la majoria ha de prevaldre però no a costa de silenciar els consellers de la minoria que, tot i que no disposen de vots per influir, representen una part important de la ciutadania i poden contribuir a millorar projectes i propostes.