Titllar de frau la derrota

Ni els recels per la instal·lació del centre de recerca de Grifols, que va permetre articular una plataforma electoral inversemblant, ni el trencament de la majoria ACO-DA han permès a Enric Dolsa tornar a ser cònsol major d’Ordino. Tenia serioses esperances de recuperar el comú després de quatre anys de dura oposició a Josep Àngel Mortés i les tensions internes soterrades de l’equip de govern, que van esclatar amb el projecte de residència sociosanitària. Dolsa i Units per Ordino, l’agrupació amb què va concórrer a les eleccions, van protagonitzar dimecres, vigília de la constitució dels comuns, una nova sortida de to en qüestionar els resultats obtinguts. No se’n sap avenir que Maria del Mar Coma, al capdavant d’una àmplia coalició, el superés per 131 vots o el que és el mateix per 11 punts percentuals, i s’agafa a una presumpta manipulació del vot judicial per defensar les teories conspiranoiques. Enric Dolsa, que no ha dubtat aquesta i d’altres campanyes a posar el mitjà de comunicació que controla al servei de la seva causa política i personal, ha protagonitzat al llarg de la seva carrera múltiples controvèrsies o, fins i tot, estirabots. Des de fer perillar el procés constituent fins a litigar amb el Govern per la construcció de la depuradora d’Anyós, que es va tancar amb una multa milionària, sense renunciar mai a una presència activa en la política parroquial i nacional. Qüestionar obertament el resultat electoral i apuntar al frau per maquillar el seu fracàs electoral és un pas, però, difícil de justificar perquè intenta soscavar l’estat de dret posant en dubte els seus procediments i estructures, un pas que no honora la seva àmplia trajectòria institucional. I no li tremola la veu ni tan sols per defensar sense rubor que 199 dels vots a la Batllia eren amb tota seguretat seus, fruit d’una política caciquil de control dels electors. Dolsa s’haurà de resignar a continuar com ja va fer ahir a les cadires de l’oposició, que és on l’han situat els electors, que també li han encarregat la tasca de control de la majoria de govern.