Editorial

Un any que ha de ser de canvis

Hi ha moltes expectatives per a l’any que acabem d’estrenar perquè l’anterior ha mostrat que tot i la bonança econòmica, la població pateix. Aquest any ha de ser el de la nova convergència amb Europa, una oportunitat

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El 2023 és història. És moment de fer balanç i de dibuixar els reptes de futur. Un any, ja passat, marcat per dues eleccions, generals i comunals, de les quals es poden fer lectures diferents. Els resultats en ambdues han estat diferents. En les generals, una folgada majoria absoluta demòcrata i una nova formació emergent amb força –Concòrdia–, que no era tan previsible, i en la segona perquè Demòcrates deixa de ser el partit hegemònic a les parròquies, especialment en tres de tant de pes com la capital, Escaldes-Engordany i Sant Julià. El 2023 ens deixa com a llegat un nou escenari polític que no se sap com evolucionarà. El ciutadà del carrer, però, el que demana als polítics és que resolguin els problemes, alguns especialment bàsics i essencials com ara l’habitatge. Les mesures que s’estan començant a aplicar necessitaran temps per fer efecte i tot fa pensar que l’enuig que ja s’ha vist al carrer es mantindrà. En casos com aquest el mercat no resol, i el Govern s’ha vist obligat a canviar les mesures previstes davant la pressió popular i la insistència de l’oposició. Es fa difícil quantificar quin ha estat el grau d’afectació d’aquesta problemàtica en unes eleccions parroquials, però d’aquest nou any que acabem d’estrenar és d’esperar una millora, tot sabent que no hi ha una fórmula miraculosa. L’economia ha continuat creixent i això afavoreix tothom, encara que també ho ha fet la inflació, amb un impacte directe en el poder adquisitiu de la població. Les previsions apunten un IPC més moderat i una bona xifra del PIB. L’executiu està decidit a controlar la inversió estrangera per frenar els efectes nocius que té, però sense restringir-la perquè suposa una injecció de diners de la qual no es pot prescindir i perquè el futur acord amb la UE no ho permetrà. Aquest any s’ha de disposar dels estudis de càrrega que permetin saber quanta gent pot viure en aquest petit país, en teoria els andorrans s’han de pronunciar en referèndum si accepten l’acord d’associació i un cop més s’ha de recordar que cal garantir, de debò, el futur de les pensions.

tracking