Editorial
Aprendre català
L’interès per saber català s’ha disparat en qüestió de mesos. L’administració no dona abast per satisfer la demanda dels residents que, alertats pel contingut de la nova llei, han acudit el darrers trimestre als centres d’aprenentatge.
L’activitat política i social ofereix curioses sorpreses. L’anunci del Govern que la nova llei de la llengua oficial exigiria un mínim coneixement del català a l’immigrant que volgués renovar el permís de residència i treball va esdevenir una de les notícies més seguides del segon semestre de l’any. El projecte de llei, un cop aprovat pel Consell de Ministres, es va trametre al Consell General. La notícia sobre la reforma legal no només va tenir incidència interna, sinó que va ocupartitulars a la premsa catalana i espanyola. Ningú semblava recordar que la legislació en vigor és molt més exigent i garantista amb els drets lingüístics, responsabilitzant l’empresari perquè tota l’atenció el públic del negoci pugui ser en català; un principi, això no obstant, que amb la renúncia de l’administració a controlar-ne el compliment ha acabat esdevenint paper mullat. Un dels primers efectes i, sense cap mena de dubte, positiu ha estat l’allau de treballadors estrangers interessats a aprendre català. Publicàvem la setmana passada que el darrer trimestre de l’any es va doblar el nombre d’estudiants que acudeixen als centres de català. Només de setembre a desembre s’hi van atendre 3.805 persones que van elevar fins a les 6.021 persones al llarg de l’any. A aquests, que han optat per l’autoaprenentatge, se n’hi sumen un miler més que ho han fet en programes virtuals i un altre miler a través de cursos presencials. I la primera sorpresa per l’allau de demandes ha estat la mateixa administració que no disposa de recursos suficients per satisfer la demanda. Abans de la discussió ni tan sols una coma del text a la comissió del Consell, la llei ja ha començat a donar els seus fruits, uns fruits que, tot i això, seran irrellevants si tots els actors no hi actuen en consonància: l’administració fent complir la llei, els empresaris facilitant l’aprenentatge del català i fomentant-ne l’ús i els ciutadans exigint amb sensibilitat i comprensió, però també amb fermesa, el dret a ser atesos en la llengua oficial del país. Els immigrants jas’hi han posat.