Editorial
Pressupost desvirtuat
La tramitació al Consell dels comptes de l’Estat és aprofitada per les forces de la majoria per incloure en el seu articulat nombrosos canvis en altres lleis que no tenen cap o ben poca relació amb les finances públiques
El Projecte de llei de pressupost s’ha acabat convertint en un autèntic calaix de sastre amb la inclusió de noves disposicions de difícil encaix amb l’enunciat i objectiu del text. Les esmenes tant serveixen per modificar la Llei d’ordenament del territori i urbanisme, ampliant de 12 a 18 mesos el període màxim de la suspensió de les llicències urbanístiques per part dels comuns, com per afavorir la jubilació anticipada dels membres dels cossos especials, reduint de 30 a 25 anys el temps mínim de servei actiu, o per canviar procediments de la Llei de contractació pública. Qui usa i abusa d’aquesta qüestionable tècnica legislativa és la majoria governamental, que empra l’articulat del text per apedaçar altres lleis importants, en les quals es volen introduir canvis de caràcter polític o corregir errors tècnics. Si té el seu sentit que el pressupost acabi modificant els tipus de taxes i impostos, com el joc o les plusvàlues, o establint les revaloritzacions de pensions o prestacions, que tenen una incidència directa en els comptes del sector públic, ja no ho és tant el popurri en què s’han convertit, per exemple, les esmenes dels socis de Govern, moltes de les quals inspirades pel mateix executiu, que s’autoesmena a través dels grups el seu propi projecte. Acabar amb un pressupost que actuï com a contenidor de normativa sobre disciplines diferents no només desvirtua la tramitació d’una llei fonamental que per si sola ja marca les prioritats polítiques de l’executiu, sinó que encara dificulta més l’accés dels ciutadans a lleis fonamentals que, fins que no són objecte de refosa, es troben disseminades al llarg del Butlletí Oficial. Alhora, aquesta via també permet que qüestions de projecció política i impacte, com l’ampliació de la moratòria de llicències d’obra, que enllaça amb el model de creixement i de país, no siguin objecte del debat que mereix en el si de la cambra. Fins i tot en algun exercici s’hi ha arribat a colar alguna esmena amb la vocació que passés al més desapercebuda possible dins del mar de números, propostes i transaccions.