Editorial
Sentència absolutòria
El Tribunal de Corts ha considerat que Vanessa Mendoza no ha comès cap delicte contra el prestigi de les institucions després d’un judici que ha posat en valor la protecció de la llibertat d’expressió en el nostre ordenament jurídic
La justícia, a menys que un recurs poc prudent de la fiscalia ho eviti, ha posat fi al cas Mendoza, el procés penal contra l’activista que encapçala l’organització Stop Violències. La sentència absolutòria per un delicte contra el prestigi de les institucions feta pública ahir pel Tribunal de Corts hauria de tancar una via que mai s’havia d’haver obert. Les falsedats i les desqualificacions gruixudes que Vanessa Mendoza ha escampat, especialment davant el comitè per a l’eliminació de la discriminació envers la dona de l’ONU el 2019, no justificaven una causa que, paradoxalment, ha acabat ocasionant a escala internacional un menyscabament del mateix prestigi de les institucions andorranes que es diu defensar. Com hem repetit des d’aquest espai, ni els tribunals no eren la via ni està justificat el zel del ministeri públic en l’atribució de possibles delictes contra l’honor. El Govern ha sortit escaldat d’aquest afer, després que de manera subreptícia apostés per la judicialització traslladant el dossier a la fiscalia, un error que ha amplificat les reivindicacions de Stop Violències i la percepció de persecució del moviment avortista. Mendoza, amb l’histrionisme que la caracteritza, va reclamar la dimissió del cap de Govern o la presentació d’una moció de censura. També va tenir paraules condescendents amb la justícia: “Potser sí que hi ha separació de poders”, va ser l’asseveració explícita, que denota que no hauria considerat imparcial una sentència que no li hagués donat la raó. La lluita a favor de la legalització de l’avortament no és exclusiva de Stop Violències. Totes les associacions de dones i un sector força ampli de la societat la comparteixen. Fins i tot bona part de la classe política, més enllà del PS o Concòrdia, en defensaria la legalització si no fes trontollar l’estructura institucional. Espot i Mendoza, amb responsabilitats i tarannàs molt diferents, estan condemnats, juntament amb altres representants polítics i ciutadans, a parlar-ne, un diàleg que serà més fluid i fructífer si va acompanyat del mínim respecte de les formes.