Editorial
I després de Naturland?
Un grup d’inversos estrangers i del país tenen projectada una inversió a la Rabassa que suposaria començar de zero. Assumirien el deute i reconvertirien la zona. Bona notícia, sí. Però cal ser cauts. Ja hi ha hagut altres experiències.
Sant Julià de Lòria és la parròquia que menys es beneficia del turisme, més aviat el pateix en forma de cues i un trànsit desmesurat. Amb els primers cinc quilòmetres de pistes d’esquí de fons l’any 1994, la parròquia iniciava un cicle amb l’objectiu de deixar de ser una ciutat de pas i aconseguir atreure els amants de l’esquí de fons i també de la natura. Entre els anys 1995 i 1996 es va ampliar l’estació d’esquí i s’hi van construir instal·lacions com el xalet. Posteriorment, un parc de tobogans de neu i magatzems per a maquinària. S’hi van fer actuacions d’accés per carretera i aparcament per estacionar els vehicles fins al 2000, i es va crear finalment el Pla Especial d’Ordenament del Camp de Neu de la Rabassa. El 2007 es va construir el Tobotronc, inaugurat el febrer del 2008. No es pot negar que és un referent turístic a Andorra i que figura a totes les guies com un lloc imprescindible per visitar. No són només els elements d’oci que s’ofereix, sinó que suposa una zona excepcional de bellesa natural de tot el Pirineu. Malgrat tot, mai ha pogut arrencar des del punt de vista financer, i el que havia estat projectat com un motor de l’economia, s’ha convertit en un llast que ha condicionat les finances del comú amb l’aportació constant de fons per tapar les pèrdues i evitar un tancament que més d’un cop ha estat sobre la taula. Ha estat un sacrifici constant que ha condicionat les arques públiques en detriment d’altres inversions per als ciutadans de la parròquia. Certament, el deute s’està reduint i les aportacions són menors actualment. De sobte hi ha un grup d’inversors que ha mostrat un interès seriós d’adquirir la propietat de l’antiga Naturlandia. Tot està verd i es coneix poca informació, així que cal ser cauts, perquè a Andorra s’han anunciat múltiples inversions milionàries que mai han vist la llum. Si la proposta és seriosa i estudiada i l’interès real, seria una gran notícia. I cal repetir-ho, sempre que sigui en benefici de la parròquia, perquè ara per ara poca cosa se sap de les intencions d’aquests inversors.