El Pas de la Casa, bloquejat

Les protestes dels agricultors francesos que van començar la setmana passada i que s’han agreujat des de divendres estan afectant, i molt, el Pas de la Casa, que ja dona el cap de setmana per perdut econòmicament parlant. Els pagesos francesos, almenys els d’aquesta banda del país, no estan satisfets amb les propostes fetes pel primer ministre gal, Gabriel Attal, divendres a la tarda. Els agricultors han decidit mantenir fins a les cinc de la tarda d’avui el tall a la cruïlla de la Crousade (l’encreuamentde l’RN-22 amb l’RN-320) i no han deixat passar cap vehicle que es dirigís a Andorra. Només han permès el pas dels vehicles que arribaven d’Andorra obrint la carretera cada vint minuts. Sense accés per França, el Pas de la Casa era ahir gairebé un desert. El poble encampadà es nodreix el cap de setmana dels turistes francesos que pugen al Pas per adquirir tabac i alcohol, tot aprofitant les hores que passen a la vila per consumir als establiments de restauració. Ahir, potser el dia més potent de la setmana quant a les vendes al Pas de la Casa, els carrers de la vila encampadana estaven buits i en conseqüència també les botigues i els locals de restauració. Alguns dels comerciants amb els quals va parlar el Diari calculaven en un 90% les pèrdues pel bloqueig del Pas de la Casa. Els agricultors francesos tenen dret de mobilitzar-se i donar veu a les reivindicacions, però ho estan fent a costa d’impedir la mobilitat i de castigar econòmicament Andorra, que ha quedat aïllat per l’Arieja i a hores d’ara només té un punt per on poden entrar i sortir els ciutadans i visitants, la frontera del riu Runer. Sobta, d’altra banda, que des del Govern no s’estigui pressionant –tot i mantenir el contacte amb la prefactura de l’Arieja– perquè les autoritats franceses prenguin consciència que no es pot tenir aïllat un país, i facin els passos pertinents per aixecar el bloqueig de la carretera tot respectant el dret dels agricultors a manifestar-se. El Pas és molt lluny, no es pot saber què estaria passant si el tall fos en terres catalanes i a l’N-145.