Mesures poc pensades

Són nombroses les accions que el Govern ha desplegat en paral·lel i en diversos àmbits per fer front a la problemàtica de l’habitatge. Les mesures, amb més o menys èxit, se centren a ampliar l’oferta de pisos de lloguer –ja sigui a través d’accions d’estímul o directament amb la posada al mercat d’habitatges a preu assequible– o a facilitar l’accés al lloguer o la compra. Precisament, afavorir l’adquisició de pisos per les famílies és l’objectiu del programa d’avals a l’habitatge que va posar en marxa el Govern a finals de la passada legislatura i que han passat amb més pena que glòria. En els nou mesos de programa del 2023, només s’hi van presentar sis demandes amb quatre respostes positives, uns tristos resultats que obliguen a replantejar-lo de dalt a baix. Els ajuts tenien un doble vessant: l’executiu avala el 20% del total del préstec bancari sol·licitat i, per tant, elimina la barrera insalvable per a molts particulars de l’entrada, i subvenciona una part dels interessos. El context, però, ha convertit el programa en irrellevant i ha posat en evidència per irreals els barems fixats per l’Institut Nacional de l’Habitatge. En un moment d’incerteses econòmiques, de preus prohibitius, d’oferta centrada preeminentment en l’alt estànding i de tipus d’interès molt elevats, el problema ja no és cobrir una cinquena part del cost del pis amb diners estalviats, sinó ser prou solvent i valent per assumir o obtenir finançament per a la resta del crèdit. No serà aquest el programa que permetrà la compra del primer habitatge als joves o famílies d’una classe mitjana que no disposa de renda per afrontar-la. Com tampoc un baixíssim impost sobre els pisos buits, amanit amb la falta de control efectiu sobre els propietaris, va permetre incrementar l’oferta de venda o de lloguer. Les accions a remolc de les circumstàncies, poc reflexionades i sense tenir clares les necessitats del públic a què s’adrecen, es converteixen en una pèrdua de temps i de recursos, per benintencionades que siguin. I de recursos i de temps, les administracions no en van sobrades.