Editorial
Un escàndol majúscul
Denunciàvem dies enrere les males arts amb la inclusió en el pressupost de canvis legals que ben poc hi tenen a veure. Ho hem confirmat amb la legitimació d’una negligència continuada en el temps que ha costat milions a la CASS
Als nous president i director general de la CASS els va tocar la ingrata tasca de donar la cara per un dels escàndols més grans viscuts recentment a l’administració pública andorrana. Marc Galabert i Josep Escoriza van comparèixer per informar de la condonació d’un milió i mig d’euros pagats indegudament als titulars de pensions d’invalidesa de grau 1, una modalitat de prestació que permet continuar treballant. I ho van fer l’endemà que el Consell General aprovés clandestinament una esmena del pressupost que ho legitima i impedeix a la CASS exigir-ne el retorn. El president i el principal executiu no són responsables d’una negligència que s’ha allargat durant quinze anys. Tot just al revés, l’han fet aflorar i han posat en marxa uns mecanismes que ningú s’explica que no existissin abans. Galabert i Escoriza, no obstant això, també són corresponsables de la renúncia al dret de la CASS a reclamar ni un euro i de les accions que dugui a terme en un futur per depurar les responsabilitats internes per haver generat un forat greu a la seguretat social. I aquí no els hauria de tremolar el pols. Les pèrdues per la CASS van més enllà del milió i escaig que podria haver-se recuperat corresponents als darrers tres anys. El volum total de diners que han sortit de la butxaca dels afiliats podria enfilar-se per sobre els set milions. La política de fets consumats, amagant les irregularitats fins que tot ha estat ben cuinat, és impròpia d’un estat de dret. No queden en gaire bon lloc els membres del consell de la CASS que, en lloc de defensar públicament la integritat dels fons i l’interès general, s’han prestat al silenci còmplice, ni el Govern, que ha impulsat una maniobra vergonyosa, ni els consellers generals, que van passar-se tot el debat del pressupost xiulant sense ni mitja referència a la cacicada majúscula que estaven perpetrant a través de la llei. No es pot negar la complexitat d’exigir el retorn, però el perdó generalitzat, tant dels que podrien pagar com dels que no, és una arbitrarietat majúscula que genera molts interrogants.