Editorial
Els reptes futurs del taxi
El sector del taxi ha patit històricament les conseqüències de la divisió interna, unes discrepàncies que una part del col·lectiu lamenta que no l’ajuden a adaptar-se als nous temps i necessitats dels usuaris
L’eclosió del model VTC (vehicle de transport amb conductor) amb empreses globals com Uber i Cabify ha suposat una tensió afegida per al sector tradicional del taxi. Andorra no s’escapa d’aquest fenomen amb una empresa local, CityXerpa, que s’ha sumat a aquest tipus de transport caracteritzat perquè la comunicació entre l’usuari i el cotxe que l’ha de venir a buscar és a través d’una aplicació mòbil. Recentment, l’associació majoritària del sector del taxi, l’ATA, es queixava del joc brut de vehicles VTC, que acaben recollint passatgers pel carrer que no han fet prèviament la gestió per l’app, fent un servei que no els pertoca. La correcta ordenació de les diferents modalitats de transport passa perquè cadascú respecti el rol que li correspon i per fer els controls que s’escaigui. Però una altra de les associacions del col·lectiu de taxistes, l’ATI, admet que els propis malentesos dintre del sector estan provocant que els professionals del mateix ram es posin pals a les rodes. I advoca per una integració que els permeti dotar-se dels mitjans tecnològics per treballar plegats i ser un competidor més fort contra els VTC. La resposta de l’entitat majoritària és que la reunificació, si es fa, ha de ser sota el seu paraigua. Posar condicions prèvies segurament no ajuda la cooperació. La mobilitat s’ha transformat de manera notable els últims anys. Avui el Diari també recull que la plataforma impulsada pel Govern per compartir cotxe emulant el model de BlaBlaCar no ha reeixit, però aquesta fórmula de viatjar està a l’ordre del dia. El taxi no pot donar l’esquena a aquests canvis associats a la revolució tecnològica si és que es vol garantir el futur. I la millor fórmula és fer front comú. A més, serà quelcom que revertirà en benefici de la imatge del sector perquè el desvincularà de conflictes interns. Les llicències són unes quantes desenes i la disgregació d’associacions suposa, a més, perdre força quan es tracta d’acudir a l’administració a fer reclamacions. Una administració que també ha de ser la primera interessada en un sector unificat i pacificat.