Editorial
La FIS ens mira
La Copa del Món d’esquí femení comença avui formalment tot i que ahir ja es va celebrar el sorteig de dorsals. La prova serà una oportunitat més per reivindicar Andorra com la seu ideal del Campionat del Món de l’any 2027
La baixa de la nord-americana Mikaela Schiffrin a la Copa del Món d’eslàlom i gegant femení que demà arrenca a Grandvalira no és una absència menor. La millor esquiadora de la història ha decidit no forçar en la seva recuperació. Malgrat la lesió, Schiffrin lidera amb claredat la classificació d’eslàlom, que també patirà una altra baixa il·lustre com és la de l’eslovaca Petra Vlhova, segona a la general. Una prova de la Copa del Món mai està marcada per les absències, sinó per l’elenc de corredores de primera línia que hi prendrà part, capitanejat per la suïssa Lara Gutt, amb una llarga relació amb Andorra, o la italiana Federica Brignone. Els focus del món de l’esquí estaran posats en Soldeu-el Tarter, no només per l’interès que sempre suscita qualsevol prova de la competició de la regularitat, sinó perquè ha de ser un aval a la candidatura de Soldeu-el Tarter per al Campionat del Món del 2029. Les estacions andorranes han demostrat al llarg dels anys, des de les primeres proves FIS fins a la Copa d’Europa, o ja després amb la Copa del Món, la capacitat organitzativa i la preparació per afrontar qualsevol circumstància. Amb neu abundant o amb escassedat, amb bon temps o en les condicions meteorològiques més adverses, s’ha complert amb els estàndards més elevats. La Federació Internacional d’Esquí (FIS) així ho ha reconegut no només incorporant Andorra en el calendari de proves habituals de la Copa del Món, al nivell d’estacions clàssiques centreeuropees, sinó atorgant-li les finals el 2019 i 2023, els esdeveniments esportius més importants celebrats mai al nostre país. El calendari, molt oportú en aquest cas, ha volgut que la competició de Grandvalira ens permeti de nou reivindicar-nos davant de tot el món de l’esquí a tot just quatre mesos de la decisió sobre el Campionat del Món. La candidatura porta anys de treball dur, després de no assolir l’objectiu del 2025, amb una perspectiva de país més enllà de la simple competició, una filosofia que s’aplica cada vegada en més esdeveniments esportius.