Al mapa de destins turístics

L’executiu en cap d’Andorra Turisme, Betim Budzaku, s’ha mostrat satisfet per l’increment de la despesa del turista, amb una mitjana de 175 euros diaris. En deu anys s’ha assolit aquesta xifra, 50 euros més. Un increment que no espot menystenir, tenint en compte els obstacles que han aparegut en forma de pandèmia i crisi econòmica, però que no sembla en consonància amb l’augment del cost de la vida i de la inflació. D’una banda, s’han fet molts esforços –diners públics– en campanyes de promoció i activitats destinades a captar diferents perfils, des del que busca activitats molt especialitzades relacionades amb l’esport, al més familiar, amb l’objectiu d’un oci general, el més habitual. L’Andorra de fa 10 anys s’assembla poc a l’actual. No és només allò que s’ha destinat exclusivament al turista, sinó que ha canviat la fesomia urbana: carrers que conviden a passejar i a la distracció, un eix comercial sense cotxes que ofereix totes les opcions i un sector de la restauració i de l’hoteleria que es manté en un nivell de preus mitjà i baix, que és també un al·licient. Com assegura Budzaku, no s’ha de menystenir cap classe de turista, encara que es miri un horitzó llunyà, cap als Estats Units o Mèxic, pensant en viatgers amb les butxaques plenes i ganes de gaudir de les oportunitats que ofereix el país. Però Andorra és tradicionalment un destí de proximitat, i no es pot desqualificar el turista o visitant de curta durada o fins i tot de tan sols un dia. Cal recordar que hi ha hagut moments en què es trobaven a faltar les retencions i cues que provoca l’arribada massiva de vehicles en dates molt assenyalades als països veïns, perquè molta gent –empresaris i treballadors– viuen d’aquest tipus de visitant. Caldria posar a la balança els diners que s’han destinat al turisme d’alt poder adquisitiu i el retorn que se n’ha aconseguit, però tampoc seria just, perquè no es pot quantificar en euros el que costa guanyar una imatge de qualitat, de país amb una gastronomia excel·lent i un ventall d’oci ampli. Tenir un espai al mapa de destins turístics no és fàcil.