Editorial
Estratègia de comunicació
El referèndum per l’acord d’associació centrarà els esforços del Govern i de les forces polítiques aquest any. Els ciutadans hauran de decidir en últim terme, però ho hauran de fer d’una manera informada i amb visió de país
Un acord internacional que, tant si se signa com si no, condicionarà els decennis vinents del país ha de ser ben conegut i entès per la ciutadania. Si a més a més s’ha de sotmetre a consulta popular vinculant encara és més necessari que compti amb una estratègia clara comunicativa per divulgar els seus continguts, les fortaleses i oportunitats, però també les debilitats i amenaces. L’acord d’associació serà el pas més ambiciós d’integració a Europa que mai hagi fet Andorra. Perquè si l’acord comercial del 1990, que ha impulsat tres dècades i escaig de creixement, va representar l’entrada parcial a la unió duanera, el mercat interior s’ampliaria ara a la totalitat de les mercaderies, les persones, els serveis i els capitals. I l’accés a aquestes quatre llibertats de circulació representa, sense cap dubte, una oportunitat per als professionals i les empreses andorranes d’obrir-se a nous mercats i activitats, alhora que permetrà reforçar l’oferta al país. La negociació del Govern s’ha centrat a evitar que aquests avantatges quedin empetitits per la renúncia a elements estructurals des del punt de vista econòmic i social directament relacionats amb les dimensions reduïdes del país. Així s’expliquen les carències obtingudes amb períodes transitoris amb el tabac o les comunicacions o el manteniment del model de regulació migratòria. Per tant, la política comunicativa ha de ser objecte del consens de la totalitat de les forces que des del pacte d’estat defensen aquest acord. Si bé pertoca al Govern posar els mitjans per acostar el contingut a la totalitat dels col·lectius econòmics i socials: estudiants, consumidors, assalariats, empresaris o els treballadors per compte propi, entre d’altres, sense renunciar a la visió global, ha de ser un esforç compartit. I aquest treball s’ha de fer des de la transparència a partir del text íntegre de l’acord, que ha d’estar obert a la consulta de la ciutadania i les explicacions precises dels especialistes en resposta a cada neguit, evitant caure en un paternalisme que encara aixecaria més suspicàcies.