Editorial
Les necessitats dels viatgers
El Govern ha impulsat un procés participatiu per implicar la ciutadania en propostes de millora del transport públic. La gratuïtat ha suposat un salt endavant, però usuaris habituals apunten les deficiències a resoldre
El compendi de propostes recollides en el procés participatiu es donaran a conèixer en una sessió plenària dijous vinent. Són més de quatre-centes, formulades per dues-centes persones i recollides a través dels diferents canals que ha facilitat el Govern en una iniciativa que comparteixen les secretaries d’Estat de Transports i d’Igualtat i Participació Ciutadana. Andorra té sobre la taula un projecte per estudiar la implantació d’un sistema de transport públic segregat, una alternativa a l’actual, que està condemnat a compartir espai amb la resta de vehicles i patir les mateixes complicacions viàries. Però si de millores immediates es tracta, el que cal és abordar com aconseguir que més persones deixin el vehicle privat a casa i s’acostumin a desplaçar-se en autobús, que també és una fórmula per descongestionar el trànsit. La gratuïtat és un salt endavant innegable que els usuaris habituals agraeixen i que ha animat més persones a moure’s en transport col·lectiu. S’han impulsat també millores en freqüències, flotes de vehicles o en el condicionament de les parades. Però els usuaris posen de manifest les mancances pendents i que són part d’una anàlisi que s’ha fet més d’un cop: que es reforcin les línies en hora punta, que hi hagi millor connectivitat entre parròquies o que les freqüències s’ampliïn per donar servei als treballadors que surten de la feina fora de l’horari de funcionament. La qüestió és que hi ha un element cabdal en aquesta anàlisi que és el que el pot alterar: són econòmicament assumibles aquests canvis? Això és el que haurà de valorar el Govern quan avaluï les diferents propostes. Perquè darrere de cada millora reclamada s’haurà de determinar si hi ha la massa crítica suficient per justificar-ne la posada en marxa. O si val la pena testar-la en forma de prova pilot per comprovar-ne el resultat. És evident que no hi ha més fórmula per aconseguir que més gent es passi a l’autobús que seguir fent passes per adaptar-lo a les necessitats dels eventuals passatgers. Millores que difícilment seran a cost zero.