Editorial
Amenaces amb acord i sense
La campanya del Brexit és un exemple del que no ha de ser el debat sobre Europa. Forces polítiques i agents socials han de fer un esforç pedagògic amb els avantatges i desavantatges tant de subscriure l’acord com de rebutjar-lo
El poble andorrà haurà d’afrontar d’aquí a prop d’un any una cruïlla transcendent. Decidirà en un referèndum, convertit pel Govern en vinculant, si aprofundeix en la relació amb la UE a través d’una acord d’associació o si rebutja el text acord entre Andorra amb Brussel·les i, per tant, l’entrada a l’espai econòmic europeu. Entre els favorables i els detractors de l’acord hi haurà tot tipus de matisos. Els partidaris del no, per exemple, poden ser tant euroescèptics convençuts que no creuen que Europa sigui la solució de res, com partidaris d’un acostament per altres vies, amb acords bilaterals sectorials, una solució que cada cop sembla més difícil encaixar amb el nou tarannà comunitari. La campanya ha de servir per conèixer el contingut de l’acord, però també per saber allò que no diu el text. I la pregunta més simple és: com quedaria la relació entre Andorra i Europa en cas de trencament d’un text negociat durant nou anys? Seria naïf pensar que un rebuig no canviarà res de res, que la UE, després d’un llarg procés negociador fallit, tornarà a obrir converses amb Mònaco, que ja es va descavalcar de les negociacions mesos enrere, i Andorra amb tota la normalitat del món, quan les prioritats se centren amb l’ampliació cap als Balcans amb Albània, Montenegro i Macedònia del Nord a la graella de sortida. La voluntat de tancar l’encaix a Europa dels petits estats en general i d’Andorra en particular és compartida pels països comunitaris i especialment per Espanya i França, que se senten molt còmodes amb el contingut pactat. L’acord, per exemple, no soluciona una llarga demanda del Principat com és l’accés al prestador bancari, però la facilita. La possibilitat que els bancs de França o Espanya aportin de manera ordinària liquiditat representaria un cop de mà per al sistema financer i per a l’economia andorrana, un avenç inassumible sense una associació efectiva. La decisió ciutadana serà, per tant, complexa, però en el DAFO complet que cadascú es faci al cap no hi poden faltar les amenaces de l’acord, i també de la falta d’acord.