Més llum que ombra a la UE

La presentació dilluns passat de l’estudi Andorra i la ‘qüestió europea’, a càrrec del politòleg especialista en afers europeus i conseller general Pol Bartolomé, va ser el preludi de la reunió de poble auspiciada pel pacte d’estat per informar sobre el contingut de l’acord, una cita marcada al calendari des de fa setmanes i que, després de reunions sectorials o de petit format, dona el tret de sortida a la campanya de divulgació del Govern. El llibre presenta elements que li donen, però, un valor afegit. La publicació per part d’una entitat privada com és Reig Fundació i el fet que l’autor no tan sols sigui bon coneixedor de la UE, sinó que també pertanyi a una de les forces que han expressat més reticències al seu contingut, com és Concòrdia, generava un interès suplementari. L’aproximació crítica de Bartolomé, que hi ha treballat durant anys, és eminentment política. Al llarg de més de dues-centes pàgines l’autor analitza l’acord “sota el prisma dels reptes més importants que té plantejats els país” i valora “en quina mesura ajudaria més, molt més o gens a superar-los que l’statu quo o la regressió i l’aïllament”, en paraules de l’editor, Oriol Ribas. Bartolomé apunta que tot i que l’acord d’associació no és potser l’opció més avantatjosa per a Andorra, és, no obstant això, l’única opció oferta per la Unió Europea. “La manca d’alternatives, que siguin clares i raonables [...] és un argument de pes en el debat”, apunta a les conclusions del treball, on també es mostra comprensiu amb l’executiu que el 2008, immers en una greu crisi econòmica, va veure l’ingrés al mercat interior com una sortida per a l’economia andorrana a llarg termini. També vaticina que una major participació en aquest mercat pot convertir-se en un gran pas endavant, però sempre que hi hagi un procés d’acompanyament del teixit productiu i mesures per assegurar l’equitat social i l’estat del benestar. L’estudi, d’obligada lectura, aporta més llum que ombra sobre l’acord, un posicionament força diferenciat dels seus companys de partit, que mantenen l’oposició radical.