Editorial

Un nou pacte de la neu

La sala del Consell General del santuari de Meritxell va ser l’escenari amb un elevat valor simbòlic de la firma del protocol d’entesa entre els comuns de Canillo i Encamp per explotar els terrenys en disputa entre les dues parròquies

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Millor un mal acord que un bon plet, expressa la dita. De plets en saben, i molt, els comuns de Canillo i Encamp. El terreny indivís de Concòrdia i altres límits territorials va ser durant dècades motiu de controvèrsia entre les dues parròquies. La llegenda parla fins i tot de fites, pedres i creus de terme de difícil interpretació o sospitosa mobilitat que contribuïen a alimentar una rivalitat ancestral. Els litigis no tan sols han generat quantioses despeses en advocats i assessors, sinó que també han bloquejat projectes importants per al desenvolupament de la indústria de la neu. Les circumstàncies han canviat radicalment en la darrera dècada. La frontera entre les dues parròquies encara és objecte de discrepància, grans extensions de terreny són encara reivindicades des de les dues parts i hauran de ser els tribunals els que acabin delimitant-los, però pel que fa a l’explotació preval el pragmatisme. Perquè ja no són dos comuns accionistes de dues societats competint durament en el mateix mercat, són socis de la marca Grandvalira que ara ja engloba totes les estacions del país. La nova concessió del comú d’Encamp a Saetde, que inclou terrenys reivindicats també per Canillo, ha estat a punt de tornar a generar hostilitats entre dos companys de viatge que no tan sols comparteixen consells d’administració, sinó també interessos comuns. La decisió canillenca de no recórrer contra la concessió gràcies a un pacte entre les dues parts no atura els procediments judicials oberts, algun dels quals es remunta una dècada enrere, però tampoc hipoteca uns terrenys situats estratègicament i que marquen l’expansió dels dominis esquiables. Totes les parròquies tenen discrepàncies sobre els límits territorials, però en cap cas tenen la rellevància econòmica d’aquest. Els cònsols Jordi Alcobé i Laura Mas han sabut posar l’interès general per sobre de les rivalitats veïnals amb un bon acord, al marge de qui n’acabi sent el titular final. I, què millor que encomanar-se a la patrona presentant un acord de transcendència nacional a Meritxell?

tracking