Editorial
Contradiccions de Concòrdia
Queda un any de debat intern al voltant de l’acord d’associació i seran molts els actes que permetin a la ciutadania crear-se una opinió. El Consell, amb forces favorables i contràries, ha de ser un dels fòrums del debat
El Consell General va viure dijous una sessió dedicada a l’acord d’associació. El debat, el primer monogràfic que se celebra a la cambra al voltant del text que serà sotmès a referèndum l’any vinent, va permetre fixar dues grans posicions. La favorable al text tancat amb Brussel·les, que aplega el Govern, els grups parlamentaris de DA, el PS i CC i el conseller liberal, Víctor Pintos, i el bloc contrari, format per Concòrdia i Andorra Endavant. El tram matinal va arrencar amb una presentació àmplia del cap de Govern, en què va posar sobre la taula la filosofia europeista dels successius executius, l’aval dels països veïns i dels coprínceps a l’acord i els beneficis que comporta. Els portaveus parlamentaris també van disposar d’una intervenció per pronunciar-se. La tarda, dedicada a les preguntes específiques, va centralitzar el debat en dos interlocutors. Xavier Espot i Cerni Escalé van ser els encarregats d’abanderar les dues posicions, després que Carine Montaner deixi la fixació de la posició en mans de Benoit Le Bret, autor de l’estudi d’impacte que presentarà dilluns. No hi va haver grans sorpreses ni asos a la màniga. L’acord, a falta de la redacció final, no va més enllà del que ha anat explicant el Govern les últimes setmanes, un executiu que, més enllà d’algun error formal, com ara el retard en el lliurament de la informació a parlamentaris i ciutadania o les reunions informatives a les escoles, ha allargat la mà per respondre obertament a tots els neguits. Els principals dubtes es generen paradoxalment a Concòrdia, on ja són diverses les veus que matisen l’oposició aprovada en assemblea a l’estiu, quan es va decidir sortir del pacte d’estat i demanar l’aturada de les negociacions. Pol Bartolomé, autor de l’estudi Andorra i la ‘qüestió europea’, un manual d’obligada consulta, va ser el primer i ja n’ha patit les conseqüències, però tampoc té una posició ni de bon tros tancada el cònsol lauredià. Es tracta de la primera revàlida d’un partit que més enllà de presumir de pluralitat i democràcia interna ho haurà de demostrar.