Editorial
L'addicció al mòbil
Joves i adolescents, que han nascut en la nova era tecnològica, són la franja d’edat més exposada al risc de les tecnologies i que han deixat en alguns casos la socialització per fer-ho tot a través de les xarxes.
El telèfon mòbil forma part de les nostres vides, s’ha convertit en una eina indispensable sense la qual la majoria de persones no podria viure. La tecnologia que inclouen els aparells actuals és infinitament superior a la que tenia el primer coet que va arribar a la lluna. La tecnologia ha de servir per millorar la vida de les persones i el benestar, però és l’ús que se’n fa –sovint pervers– el que la converteix en un perill per a les persones. L’addicció al mòbil és un fet visible en qualsevol cafeteria, transport públic o carrer. Les persones hi estan enganxades i per pur instint fan servir l’aparell sense necessitat. És una manera de malgastar la vida, que permet fer moltes activitats que ens omplen de plaer i ens cultiven com a persones. Però el mòbil fa una societat més inculta, i sobretot molt més dòcil i controlada, perquè se sap tot sobre els usuaris, i no és possible frenar aquest comerç de dades que converteix l’ésser humà en un mer objecte comercial. En els joves aquest fenomen és més pronunciat. Són generacions que han nascut amb el mòbil a la mà, perquè la majoria de pares no era conscient que fins a una determinada edat no és aconsellable que els infants duguin el mòbil d’alta tecnologia i darrer model a la butxaca. L’Associació en Defensa del Jovent en Risc d’Andorra (ADJRA) ha llançat una innovadora campanya titulada “La vida no cap en píxels”, en clau de recordatori que la vida no es pot reduir a píxels i per encoratjar a prendre pauses conscients del món digital per connectar amb les experiències reals. Set de cada deu nens i adolescents d’entre 10 i 15 anys tenen telèfon mòbil. Un estudi recent mostra que un 60% no té normes a casa per fer-lo servir. Totes dues realitats (nens i adolescents amb mòbil des d’una edat primerenca, amb una absència de normes clares pel que fa al seu ús) són factors de risc per caure en un ús problemàtic de les pantalles, juntament amb la presència de models parentals d’elevat consum de pantalles. La responsabilitat està en els pares per evitar problemes dels seus fills en el futur.