Un creixement relatiu

A l’hora de mesurar el desenvolupament econòmic d’un estat o territori s’empren diversos indicadors macroeconòmics. El principal i més utilitzat és el producte interior brut, que estima la creació de riquesa en un any. De les dues modalitats a l’hora de calcular-lo –nominal i real– el darrer és el més representatiu en descomptar la inflació anual. Estadística va fer públic ahir l’avanç de la comptabilitat nacional bàsica, amb el PIB del 2023, que se situa prop dels 3.000 milions d’euros, un avanç que no hauria de moure’s gaire en tancar la data. El nominal va créixer un 7,4% respecte del 2022, mentre que el real es va situar en els 2.858 milions i una evolució molt més modesta: +1,4%. L’economia andorrana, sensible a la inestabilitat internacional i el creixement de preus, comença a mostrar símptomes d’estancament. Per posar-ho en situació, cal apuntar que després d’una caiguda dràstica amb la pandèmia (-11,2%) es van produir dos exercicis excepcionals, amb increments del PIB del 8,3% el 2021 i del 9,6% el 2022. Una altra referència important és la dels dos països veïns, quedant-nos enmig. Mentre que Espanya s’enfila fins a un 2,5%, a França l’increment del 0,9% és més tímid, i encara més el de la zona euro, d’un 0,4%. Més enllà de felicitar-nos perquè l’economia continua creixent hi ha elements que cal tenir en compte, com ara que el gran motor és el sector de la construcció, amb un increment del 6%, molt per davant dels serveis (2%) i el comerç i l’hoteleria (1,3%). I les perspectives de l’activitat constructiva són clarament a la baixa per les restriccions de la inversió estrangera i del volum d’edificació. Un altre dels factors que han de dur a moderar l’entusiasme és l’anàlisi del PIB real per capita, un dels indicadors macroeconòmics també més utilitzats i que estableix la relació entre riquesa i població. I en aquest cas, l’increment demogràfic del darrer any ens situa en una xifra de decreixement, amb una caiguda del 2,7%. Una dada que relativitza força l’increment econòmic global.