Editorial
Jornades decisives
L’FC Andorra afronta la incertesa de no saber ni a quin camp ni a quina categoria jugarà la temporada vinent. La victòria de diumenge i l’arribada del nou entrenador haurien de servir, com a mínim, per rebre un respir esportiu
Els equips professionals andorrans encaren un final de temporada complex per aconseguir el gran objectiu anual: la permanència. El MoraBanc, que ocupa la catorzena plaça a la Lliga Endesa, té un petit coixí de dues victòries respecte a la zona de descens. Cada partit, però, és decisiu per als homes de Natxo Lezkano, que estan tenint un difícil retorn a l’ACB, amb la continuïtat de bona part de l’equip que va aconseguir l’ascens. Més complicada encara és la situació de l’FC Andorra. L’atzar, tan decisiu a l’esport, va proporcionar un triomf valuosíssim que li ha permès sortir de la darrera posició de la classificació, tot i que segueix a la zona crítica. El matx davant del Mirandés va demostrar com d’imprevisible pot ser el futbol. Si una setmana abans l’equip havia estat incapaç de materialitzar en gols el bon joc a Cartagena, dissabte a l’Estadi Nacional i en un partit molt fluix va aconseguir la victòria amb una diana de Karrikaburu, fitxat en el mercat d’hivern precisament per marcar uns gols que fins ara se li havien escapat. Els tricolors van guanyar després d’una setmana convulsa, amb la destitució de Sarabia, un staff tècnic improvisat i la impossibilitat d’incorporar el nou tècnic fins aquest dilluns. La mala gestió del relleu i el voluntarisme han anat acompanyats d’una sort que havia defugit els tricolors aquesta temporada. La directiva, fidel a la filosofia de joc, ha fet una aposta d’alt risc amb un tècnic prometedor com és Ferran Costa, que no ha entrenat mai a Segona. Haurà de fer oblidar el seu antecessor, que deixa una empremta inesborrable, i sobretot haurà de garantir els punts mínims per mantenir-se en una exigent Lliga plena d’històrics. El club, que esportivament havia sabut mantenir-se al marge de les tensions institucionals amb l’estadi a l’epicentre, viu aquesta temporada a la corda fluixa. Els dèficits en la confecció de la plantilla –exitosa en anys anteriors– han llastat la trajectòria d’un conjunt que, tot i la criticitat de la situació, no renuncia a la filosofia de joc que l’ha portat fins aquí.