Editorial
Impostos directes i inversions
Un 25% dels ingressos de l’Estat provenen de la fiscalitat directa, que a través de diverses figures grava els beneficis empresarials i la renda, un escenari impensable quan fa poc més d’una dècada s’aprovava l’impost de societats i l’IRPF
L’anàlisi detallada de la liquidació anual dels comptes del Govern apunta una tendència nova en l’estructura d’ingressos de l’Estat. No tan sols la recaptació s’ha incrementat notablement fins a situar els ingressos corrents en 526 milions d’euros, sinó que ha estat majoritàriament gràcies al bon comportament de la imposició directa una dècada després de començar-se a aplicar. Així, els impostos de societats, de la renda i de les plusvàlues van significar 170 milions, 55 més que els pressupostats, col·locant-se com a segona font de recaptació darrere de la imposició directa. I com més alt és el volum total d’ingressos menor és el pes dels impostos sobre mercaderies sensibles. És el cas de la taxa sobre el consum, que recull la major part de la pressió fiscal sobre el tabac o l’alcohol, que tot i que continua representant 86 milions se situa lluny dels 108 que el Govern esperava. El pas del temps hauria de confirmar la tendència a la baixa de productes que van tenir un pes decisiu durant dècades en l’economia andorrana gràcies a un règim duaner favorable en benefici d’altres activitats amb major valor afegit i, per tant, amb molt més impacte sobre la recaptació fiscal. Els impostos directes no tan sols han compensat la caiguda dels indirectes, sinó que han tingut un impacte molt positiu en els comptes del Govern, que han passat del dèficit previst a un superàvit de 23 milions. Els bons resultats tenen, però, poc a veure amb la contenció de la despesa. Les despeses de personal van augmentar un 12% respecte a l’exercici del 2022, situant-se en 138 milions, cada cop més a prop de la barrera psicològica dels 120 milions, i el consum de béns corrents i serveis, un 3%, malgrat que no es van gastar 12 dels milions previstos. En realitat, el que esdevé fonamental per evitar els números vermells és el baix nivell d’execució de la inversió (47%). El Govern, que sovint al·lega no tenir marge per a nous equipaments quan planteja un multifuncional amb gestió privada, va decidir l’any passat no gastar-se 24,7 milions que tenia autoritzats invertir.