Editorial
Mesures valentes
El Govern no tan sols ha adquirit plena consciència de la gravetat de la situació de l’habitatge i dels riscos del creixement desmesurat, sinó que ha anunciat un paquet d’accions revolucionàries per reivindicar la funció social de la propietat
El cap de Govern, Xavier Espot, es va envoltar de tres ministres –Conxita Marsol, Jordi Torres i Ester Molné– per anunciar les mesures destinades a minimitzar el que ell mateix va qualificar de disfuncions del creixement econòmic i que va enumerar: l’augment urbanístic desaforat, la manca d’habitatge, i la pressió demogràfica i turística excessiva. Els objectius aquesta vegada van molt més lluny del parc públic d’habitatges a preu assequible, que s’incrementarà de 300 a 450 pisos i que resoldrà el problema de mig miler de famílies, però amb un gran efecte pressupostari i un nul impacte sobre el desequilibri entre oferta i demanda. El Govern s’ha proposat l’entrada en el mercat de lloguer de 1.500 pisos del parc immobiliari en els pròxims tres anys a través d’una llei específica transversal que ha anomenat per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, i ho farà conscient de la necessitat de frenar l’expansió de dos sectors com són el turisme i la construcció, que estan estirant el carro de l’economia, però que són grans devoradors de recursos i que amenacen la sostenibilitat del país. I ho fa afrontant amb valentia dues problemàtiques molt específiques, com són la desviació cap a usos turístics de centenars d’habitatges i l’existència d’un volum que pot ser superior als 2.000 pisos buits. La mesura més revolucionària i reclamada és la d’incentivar / forçar la sortida al mercat de lloguer dels pisos desocupats plantejant fins i tot una cessió obligatòria retribuïda durant un període de cinc anys per incorporar-los al parc públic de lloguer assequible. Des de l’òptica dels allotjaments turístics, les actuacions es basen en la suspensió de les noves llicències, l’enduriment de les condicions per renovar-les o la revocació d’aquelles que corresponguin a pisos en immobles majoritàriament d’ús residencial, unes mesures d’efectes diferits en el temps, però que evidencien que el Govern d’una vegada per totes està disposat a agafar el toro per les banyes, encara que sigui amb mesures impopulars entre una part dels seus electors.