El paper de Veneçuela
La legitimació com a actor d’un estat en una causa en un altre país no és habitual, però té precedents internacionals
L’ona expansiva del cas Banca Privada d’Andorra (BPA) va ser ampla. Les múltiples causes judicials que en pengen, amb ramificacions en diversos països i continents, i els suposats vincles amb la corrupció política no deixen de proporcionar sorpreses. La darrera ha estat la inclusió d’un Estat com a actor civil en una causa a Andorra. El Tribunal Constitucional ha reconegut en una sentència el dret de la República Bolivariana de Veneçuela a actuar com a perjudicat en el procediment que se segueix a Andorra per l’espoli de 2.000 milions de dòlars de la societat pública Petróleos de Venezuela (PDVSA). És una situació poc habitual però no inèdita, com destaca la mateixa sentència, que cita diversos casos amb Geòrgia, Rússia o Ucraïna com a protagonistes. L’alt tribunal adopta aquesta decisió amb l’oposició de pràcticament tots els participants en la causa, incloent-hi el mateix Govern d’Andorra, i de les reiterades negatives de la justícia andorrana en diverses instàncies a reconèixer la legitimitat veneçolana. I ho fa acceptant el recurs d’empara per la vulneració del dret a la jurisdicció. Tenir com a company de viatge als tribunals el govern de Nicolás Maduro pot ser incòmode, però els magistrats interpreten amb bon criteri que en cap cas se li pot negar que es personi a la causa davant l’eventualitat que la seva actuació es desviï de la finalitat prevista en la llei. La sentència també estableix amb claredat quin ha de ser el paper de Caracas, que no és altre que reclamar “els danys o els perjudicis causats”, ja siguin de “naturalesa material, moral o reputacional”. La tramitació a la Batllia de tots els procediments oberts per les presumptes pràctiques il·lícites a BPA avança amb lentitud extrema. El judici de la primera causa, que no principal, es va allargar dos anys i mig i no s’espera sentència fins passat l’estiu. Les altres continuen al seu pas amb instruccions feixugues, inacció i una teranyina de recursos més destinats a entorpir la tramitació que a garantir drets. Caldrà esperar que el nou actor civil no contribueixi a retardar encara més la justícia.