Política a cop de titular
Andorra endavant impulsa recursos al TC contra lleis encara inexistents i sense tenir prou suports
La necessitat de la classe política de mantenir-se a l’aparador, la proliferació del periodisme de declaracions i les xarxes socials han simplificat bona part de l’acció política als cops de titular o de tuit. Institucions que modulen el seu programa de govern per la reacció de la ciutadania als globus sonda o partits que es llancen a la piscina opinant obertament de projectes tot just embastats amb escassa informació i encara amb menys reflexió darrere. El millor exemple el tindríem en el que no arriba ni a ser un avantprojecte per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge. Més enllà de la roda de premsa del Govern d’avui fa quinze dies i dels detalls extres que s’han anat desgranant en declaracions posteriors, no ha sortit de l’edifici administratiu cap text amb preàmbul i articulat. Malgrat això, la líder d’Andorra Endavant, Carine Montaner, s’ha agafat a aquest dossier per intentar recuperar part del protagonisme perdut a la cambra amb debats de fons com el de la UE, en què defuig del cos a cos amb el Govern. El partit busca suports ara contra un text que ni tan sols ha aprovat el Govern, pas previ i imprescindible per portar-lo al Consell, i anuncia, fins i tot, un recurs d’inconstitucionalitat apel·lant a la vulneració del dret a la propietat privada. El Tribunal Constitucional no ha de ser ni una instància judicial més ni s’ha de fer baixar a l’arena dels debats ideològics, que no jurídics. Qualsevol demanda que hagi de tractar hauria de ser fruit d’una anàlisi jurídica a fons prèvia per part del recurrent, més que no pas una via d’amenaça poc fonamentada per desgastar el govern de torn. I totes aquestes declaracions encara queden en focs d’artifici quan la formació que les formula només té la meitat de suports necessaris per acudir al TC, dona per feta la suma de Liberals i apel·la que sigui Ciutadans Compromesos, una força que integra la majoria de Govern, qui acabi cedint les signatures necessàries. Focs d’artifici que ben poc aporten al debat d’idees en un dossier complex que no es pot deixar únicament i exclusiva en mans del mercat.