El paper del raonador

El raonador del ciutadà té un ampli catàleg de competències. A les funcions inicials de vetllar pels drets dels ciutadans en qualitat d’administrats es van sumar, en la reforma de la llei en vigor des del 2010, la defensa dels drets fonamentals i els drets dels infants. La primera compareixença pública del nou titular de la institució, Xavier Cañada, va servir per marcar perfil, per definir les prioritats amb què afronta el mandat. Un primer element transcendent és el de reivindicar la independència respecte als poders públics en línia amb el seu antecessor Marc Vila amb una denúncia clara i explícita a la situació dels treballadors peruans desplaçats a través de subcontractes de la construcció. Perquè de les converses que ha tingut amb afectats i amb l’associació de peruans a Andorra, un diàleg marcat per la por de les víctimes a represàlies, n’ha conclòs que el cas va molt més enllà de l’òrbita estrictament laboral per esdevenir de presumpta vulneració dels drets fonamentals. La defensa dels col·lectius més desafavorits i amb menys capacitat per fer-se sentir –infants, persones amb diversitat funcional, però també immigrants acabats d’arribar– és i ha de ser una prioritat del raonador, i justifica plenament l’existència d’una institució, la necessitat de la qual en un país petit com Andorra és sovint qüestionada. Cañada, a l’hora de definir les seves prioritats, ha posat focus en aquestes qüestions, explicitant les vulneracions de drets i les discriminacions per raça, religió o gènere com a prioritàries. Alhora, per un criteri operatiu, ha decidit traslladar a l’institut de l’Habitatge les queixes relatives a aquesta qüestió. Marc Vila va ser un dels artífexs de situar la greu problemàtica del lloguer en primera línia de l’agenda pública, una problemàtica que, en afectar transversalment tota la població, va contribuir a publicitar el paper de la institució i promoure’n el coneixement. Representava alhora una veu autoritzada independent enmig de les lluites partidistes o per interessos econòmics, un paper al qual Cañada no hauria de renunciar.