Quasi consens pel català

Només Andorra Endavant queda al marge de l’aprovació al Consell d’una transcendent llei marc del català

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El Consell General és, contràriament al que pugui semblar, territori de consensos. La sessió celebrada ahir a Casa de la Vall és una excel·lent mostra de la capacitat dels grups parlamentaris per arribar a acords i col·laborar. La proposició de llei del raonador del ciutadà, presentada a la cambra pel Partit Socialdemòcrata, i que adaptarà la institució a les recomanacions del Consell d’Europa i la Comissió de Venècia, va acceptar-se per assentiment. La llei del català, un text fonamental del nostre ordenament jurídic, també va merèixer una àmplia concertació només trencada per una Andorra Endavant que fa prevaldre els criteris economicistes per sobre dels lingüístics o els identitaris. Va resumir molt bé la ministra Bonell, impulsora de la llei embastada per la seva antecessora, Sílvia Riva, en la seva intervenció la necessitat de protegir el català com a “símbol d’identitat i sobirania”, però alhora com una “eina de col·laboració i integració”. Un quart de segle després de l’aprovació de la primera llei de la llengua oficial, Andorra s’ha dotat d’un nou text legal que va molt més lluny en l’establiment de mecanismes de corresponsabilitat de la societat en la promoció i preservació del català, però, sobretot, vincula el coneixement amb la renovació dels permisos de residència i treball. La llei significa un pas endavant en generalitzar els deures, però també en reconèixer els drets lingüístics dels catalanoparlants, drets protegits per un règim sancionador que vetlla pel compliment de la normativa. La llei aprovada fa 25 anys no era pas dolenta, però pecava precisament de falta de mecanismes per fer respectar la norma. La falta de voluntat política dels governs que s’han succeït no va situar la modificació entre les prioritats, oficialitzant l’incompliment del dret a ser atès en català als espais públics. El futur Consell Nacional de la Llengua, un òrgan amb representació institucional i de la societat civil, haurà de monitorar la situació de la llengua oficial i incidir en les polítiques que permetin garantir-ne l’ús majoritari en tots els àmbits i segments.

tracking