Un institut marginal
Resulta molt difícil prestigiar davant la ciutadania un organisme públic independent, com l’Institut de l’Habitatge, si el Govern que va impulsar-ne la creació no se l’acaba de creure i el relega a un paper secundari
Tot just un any i mig ha estat l’economista Josep Maria Pla al capdavant de l’Institut Nacional de l’Habitatge (INGH), un organisme que havia de ser el pal de paller de les polítiques per fer front a la carestia i a les dificultats per trobar un pis de lloguer. Els divuit mesos han servit per evidenciar la irrellevància de l’ens, digerit per les urgències i pels cops de timó a l’edifici administratiu. Pla, que dijous va realitzar la seva darrera compareixença al Consell, plega igual que va arribar: sense fer gaire soroll, però no defugint obertament les raons que l’han dut a abandonar un càrrec al qual s’ajustava perfectament per formació i experiència. L’economista, després d’una dècada apartat de l’òrbita pública, va acceptar liderar l’organisme tècnic amb personalitat jurídica que monitorés el mercat, avalués la incidència de l’evolució econòmica local i internacional i participés en el disseny de les accions i de l’estratègia. El primer contratemps important que va trobar-se va ser fruit d’una llei mal feta que ha impedit la reiteradament promesa creació del fons publicoprivat per a la construcció i/o gestió d’un parc de pisos per posar al mercat de l’arrendament a preu raonable i que ja buidava, com a mínim fins a la modificació de la llei, una part fonamental del contingut l’institut. Els problemes d’interlocució amb el nou Govern i, particularment, amb la ministra Marsol, una retallada del pressupost per a aquest exercici i el caràcter cada cop més marginal de l’INH l’han dut a deixar el càrrec. Pla s’aparta per deixar pas a una nova persona que permeti refer ponts i posi de nou en valor la feina de l’ens. Les seves reflexions al Consell sobre l’estratègia a seguir un cop finalitzades les congelacions de lloguers o sobre els canvis legislatius per reforçar la independència de l’institut hauran de ser tingudes en compte perquè vetllen pel bé comú en un sector polaritzat pels interessos enfrontats. Per cobrir la vacant i, sobretot, per tornar a situar l’ens en una posició central, el Govern haurà de trobar un perfil, com a mínim, tan qualificat com el de Pla.