Un programa fallit

Només 9 sol·licituds i, d’aquestes, 6 d’acceptades és el pobre balanç del programa d’avals a la compra d’habitatge aprovat pel Govern fa un any. En la presentació dels requisits per accedir a l’ajuda, el llavors ministre d’Habitatge, Victor Filloy, augurava que entre 150 i 200 famílies se’n podrien beneficiar, però els resultats obtinguts aquests dotze mesos constaten que l’expectativa possiblement estava carregada de bones intencions, però va ser errada. Aquesta mateixa setmana el ja expresident de l’Institut de l’Habitatge, Josep Maria Pla, feia una anàlisi dels resultats i concloïa que els requisits respecte als ingressos de la unitat familiar que aspira a beneficiar-se’n suposen un fre. Perquè, raonava Pla, la limitació respecte al percentatge que ha de suposar com a màxim la quota hipotecària en el que guanyen mensualment els sol·licitants i la quantia que han de mantenir després de pagar-la impliquen salaris de com a mínim 3.000 euros. I que, per tant, o bé no s’hi arriba o bé amb aquests ingressos ja s’ha estalviat prou per no necessitar un aval extern per pagar l’entrada d’un pis. Ni el preu dels pisos ni les actuals condicions hipotecàries faciliten l’accés a un habitatge de compra. I malgrat que el gran cavall de batalla és el lloguer i que tradicionalment la majoria de la població ha optat per la fórmula de l’arrendament d’un habitatge, els programes públics també han de tenir en compte la compra. S’entén que la iniciativa contemplés requisits per garantir la solvència de les persones beneficiàries, però aquestes condicions han significat que tingui uns resultats molt poc transcendents. Pla advocava per repensar-lo i és un encàrrec que el ministeri de l’Habitatge té sobre la taula. Però ara que es parla de la necessitat d’abordar les polítiques que afecten l’habitatge a mitjà i llarg termini per preparar-nos per a la pròxima crisi i que es comença a construir un plantejament d’habitatge públic, també caldria considerar la fórmula de la vivenda protegida destinada a la venda per facilitar l’accés a la propietat a les famílies.