Les càmeres dels urbans
Els comuns encara no han tancat la normativa que permetrà als agents de circulació dur càmeres de seguretat. És una novetat de la renovada Llei dels urbans, però cal afinar molt en una matèria tan sensible
La Llei aprovada a les acaballes de la legislatura passada actualitzava el marc legal que empara els cossos comunals i l’adequava a unes necessitats que evolucionen amb el temps. En diferents èpoques s’ha posat sobre la taula la necessitat que els agents de circulació duguessin algun tipus de mitjà de defensa perquè a vegades també poden haver-se d’enfrontar a situacions de perill. És una opció que va quedar descartada i que no ha recollit la nova legislació, però el que sí que es va preveure és que els agents portessin a sobre càmeres que poden gravar les seves intervencions, una eina que els dota de més seguretat a ells i als ciutadans. Aquest és l’argument que defensen les corporacions parroquials. Fa un any, en la diada anual de celebració del cos, es va anunciar l’aprovació de la regulació específica necessària perquè el material ja es pogués usar. A dia d’avui no és una normativa tancada i tampoc hi ha una data clara per a la seva culminació, tot i que comuns com el d’Ordino ja han adquirit la tecnologia. És una qüestió prou sensible perquè s’afini al màxim. És cert que els urbans es poden veure immersos en situacions conflictives, però també que el cos d’ordre n’és un i que en la mesura del possible el que han de fer els urbans és apartar-se del problema i alertar la policia. Les administracions han de trobar el just equilibri entre eines eficaces per garantir la seguretat i el respecte a la intimitat que s’ha d’assegurar als ciutadans. La regulació que es prepara ha de ser molt escrupolosa en aquest sentit i els agents que treballin amb aquest material hauran de tenir la formació que en garanteixi el bon ús. Andorra té una quota de seguretat elevada i convindria reflexionar sobre quins mitjans necessita per mantenir-la i si aquest concretament està justificat. Dit això, els agents de circulació fan una feina essencial que va molt més enllà de la pura gestió del trànsit, són un cos fonamental per a la convivència i necessitaven una legislació que s’adeqüés a les noves necessitats que emanen de les seves tasques.