Els visats

Un estudi de VisaGuide situa Andorra amb el 45è passaport més potent del món, que permet viatjar sense visat a 130 països. La puntuació del Principat és de 83,87, a set punts del primer, Singapur, amb 91,04. Els dos països veïns es troben a la part alta de la llista: Espanya ocupa el tercer lloc, amb 160 països que permeten als seus ciutadans viatjar-hi sense visat, i França el segueix de prop, amb 161. Possiblement, la majoria de la gent, quan es refereix al visat, pensa exclusivament al fet de viatjar sense tràmits burocràtics i de manera més còmoda, i més detalladament amb viatges de turisme. Aquest és només un dels avantatges que ofereixen els passaports lliures de visats, però de cap de les maneres és el més important. Un estudi del Real Instituto Elcano aprofundeix en aquesta obligació que imposen països restrictius vers ciutadans d’altres estats. Les conclusions són molt interessants i van més enllà: els visats són una barrera comercial no aranzelària, que afecta negativament el comerç per dos motius. El primer és la rellevància que té en el comerç internacional el contacte personal, ja que existeix una evidència empírica recent de la importància del contacte cara a cara en el comerç internacional. Els visats poden reduir el comerç internacional obstaculitzant les exportacions d’empreses, els directius o propietaris de les quals no poden viatjar per fer negocis. Una enquesta recent, realitzada per Oxford Economics, mostra la importància de les reunions personals per a les empreses que es dediquen a l’exportació. L’estudi “Do Visas Hinder International Trade in Goods?”, de Camilo Umana-Dajud, publicat pel centre francès CEPII (Centre d’Etudes Prospectives et d’Informations Internationales), precisa que “el percentatge de clients potencials que es converteixen en clients reals gairebé es triplica quan hi ha una reunió en persona”. Aquest és el motiu principal de disposar d’un passaport potent reconegut per un bon nombre de països, independentment de la comoditat per al turisme.