L’os és aquí
La reintroducció no es pot avaluar des d’un punt de vista, s’ha de conciliar conservació i l’interès humà
L’albirament i enregistrament d’un os ahir a primera hora del matí a peu de carretera de la Cortinada ha contribuït a revifar el debat entre defensors de la biodiversitat i opositors preocupats per les conseqüències negatives. La mateixa Associació de Pagesos i Ramaders, amb una inèdita velocitat, va trametre un comunicat a mig matí per mostrar la preocupació per l’impacte sobre el sector de la presència en zones allunyades de l’alta muntanya i va fer extensiu el repte de conviure-hi a tots els ciutadans no sol per la més que possible presència habitual de l’os al territori, sinó perquè ja freqüenta zones considerades fins ara segures. La reintroducció, que pretén restaurar els ecosistemes i recuperar una espècie que va estar a punt de desaparèixer totalment el segle passat, ha estat exitosa. Des de l’inici del programa s’han registrat naixements que han incrementat el nombre d’exemplars a la serralada, que entre adults i cadells se situa per sobre dels 80. També han expandit el seu hàbitat, especialment els mascles joves, que s’estén des del sud-oest del departament francès dels Pirineus Orientals fins al nord-est de Navarra. La cohabitació a Andorra ha estat satisfactòria, amb incidents de caràcter menor al llarg dels quasi trenta anys des que es va iniciar la política de protecció de l’espècie, impulsada especialment per França i Catalunya. La presència de l’os exigeix, però, una protecció especial per a la ramaderia extensiva a les muntanyes. El Govern i l’Associació de Pagesos treballen ja en un reglament sobre els danys i perjudicis que puguin causar sobre el bestiar espècies protegides com el mateix os o el llop. Entre els avantatges més rellevants que comporta la restauració hi ha l’equilibri ecològic que els governs s’han compromès a acceptar a través dels acords internacionals. La presència de l’os no es pot veure només des del punt de vista d’un col·lectiu, s’hi ha d’aplicar una perspectiva holística amb solucions que conciliïn la conservació natural i els interessos humans i, sobretot, s’ha d’evitar caure en l’alarmisme injustificat.